dimarts, 29 de setembre del 2009

9 Manuelito Maldonado - 29-09-09





Manuel Maldonado, sabater, activista en la lluita per enderrocar la Dictadura de Somoza, correu del FSLN en la clandestinitat i exalcalde de Somoto, és un home estimat pels ciutadans i, per sobre de tot, si l’haguéssim de definir amb una paraula, honest. I d’aquesta honestedat mateixa neix el seu compromís social.

Té una inquietud infinita pel que passa a la resta del món i és un lector incansable. No demana mai res de material, però els que el coneixem sabem que qualsevol llibre que li permeti continuar la seva formació humana el fa feliç.

Avui dia pateix les limitacions que li provoca la seva malaltia, perquè necessita estar connectat a una màquina d’oxigen una sèrie d’hores al dia, però la seva vitalitat i les seves idees segueixen estant en contínua efervescència.

Ell es defineix com a Sandinista i del FSLN, però per damunt de la política, diu, hi ha el fet de combatre les injustícies. Mai ningú no podrà dir-li que s’ha apropiat de res que no fos seu i no s’ha enriquit econòmicament durant el temps que ha format part de la política activa. Per exemple, si li preguntes pels polítics actuals és prudent i només el preocupa el fet que el poder no els corrompi ni s’oblidin d’on vénen ni quina és la seva funció.

Diu, “Las cosas y actuaciones dañinas han de ser criticadas para que se rectifiquen y se hagan mejor”.

Para ser un buen revolucionario hay que tener un alto grado de conciencia, disciplina y moralidad.”

El considerem un gran amic. Moltes vegades ens ha acollit i ens ha deixat compartir casa seva i els deliciosos àpats de la família, tot i les limitacions econòmiques, i, sobretot, mai no ens ha fet sentir estrangers i ens ha ajudat sempre a comprendre les diferents realitats nicaragüenques. Cada xerrada amb en Manuelito ens fa créixer com a persones. No hi ha dia que parlem amb ell que no digui o faci alguna cosa que ens fa reflexionar.

Un company andalús que fa uns quatre anys que viu a Somoto, l’Isaac Fernández de la Villa, ha recollit la seva vida i les seves idees en un llibre que es publicarà a l’octubre amb el títol “El Pequeño Gigante. La vida de Manuelito Maldonado Lovo”.

Avancem algun fragment del llibre que sortirà el mes que ve i que recomanem a tothom.

“Muchos fueron a la lucha revolucionaria por conciencia. No por egoísmo personal, sino por la necesidad imperante de cambiar la situación de los demás vecinos, tremendamente empobrecidos… Dejaron hijos y esposas para luchar por un ideal que había que llevar a la realidad. Sin rencores ni odios, sólo en busca de justicia y libertad... Esta realidad aún existe. La lucha continúa, pero a otros niveles.”

“Había que ser un hombre diferente. La revolución fomenta la honestidad y el respeto hacia los compañeros. En tu Yo interno vas cambiando, buscas cómo comportarte diferente y te vuelves diferente a los demás. Desde esa nueva posición

interna y personal, puedes observar en otros que aún tienen tus mismos comportamientos de antes, entonces ves aquellos movimientos que tú hacías antes de cambiar… Y es asombroso lo errado de muchos de esos movimientos: Es como ver actuar a un borracho estando sobrio; borracho que tambaleándose y balbuceando, se cree andar y hablar correctamente. Lo triste es que así seguimos, tambaleándonos, la mayoría de los seres humanos hoy día, sin importar su país o creencia política.”

“Hoy en día se han perdido las normas que forjaron las bases de la lucha. Lo urgente y más importante es retomar el trato con las personas, que se ha deteriorado mucho por las aspiraciones personales y el abandono de la concienciación en la juventud, la cual ha quedado como campo fértil para que el sistema capitalista opresor siembre en ella sus semillas de egoísmo. Se debería volver a instruir a la gente desde abajo, en la conveniencia de normas éticas y morales, para erradicar la corrupción que ha entrado en la sociedad. La corrupción no era permitida en los orígenes del Frente Sandinista. Si se robaron bancos, nunca fue por egoísmo, sino para luchar por la igualdad de aquellos que padecían la opresión del sistema.”

Perquè els que no el coneixeu us pugueu acostar una mica al pensament d’aquest home, reproduïm una entrevista que vàrem publicar al butlletí d’Assomvic fa més o menys 3 anys.

Nosaltres, durant aquests mesos, continuarem gaudint de les seves idees, de la seva conversa i dels seus acudits i anècdotes, però també dels “cafecitos” i plats de la seva entranyable companya, l’Esperanza Alfaro, un reflex de l’hospitalitat nicaragüenca.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Com es podrà aconseguir, aquest llibre? Ja ens n'informareu

Blòc de la Mònica i en Josep ha dit...

Quan tornem en durem. Si hi ha algú que el vulgui segur, que ens encrigui i li durem. A més, també en durem uns quants a ASSOMVIC i si us poseu en contacte amb nosaltres a partir del febrer us els podrem vendre.