divendres, 4 de setembre del 2009

7 Honduras 04/09/09




7 Honduras

Aquests dies estic llegint el llibre d’Eduardo Galeano "Espejos" i un dels molts relats es titula “Breve historia de la siembra de la Democracia en América”. D’aquest relat se’n desprèn que res del que passa a Amèrica està fora del control directe o indirecte dels Estat Units.

Somoto està situat 18 Km. de la frontera amb Honduras per la frontera del Espino i molt a prop, també, hi ha la frontera de las Manos, a 23 Km. de Ocotal, últimament famosa per l’intent fallit del president d’Honduras Zelaya de retornar al seu país. Per aquí tot està tranquil, ni moviments militars de l’exèrcit nicaragüenc, com apuntaven els diaris europeus i americans, ni, per ara, campaments de la societat civil de suport al president Zelaya.

Estats Units té un paper molt complicat, a l’hora de resoldre aquest tema.

Primer perquè n’és el principal responsable, ja que això es va gestar durant l’any 2008 i 2009, al final de l’era Bush.

Segon perquè legalitzar un cop d’estat és tornar a les atípodes, a la dinàmica que ells mateixos fa molts anys varen implantar contra els governs que no defensaven els seus interessos, deixant de banda els valors democràtics.

Tercer perquè tots el governs europeus hi estan en contra.

Quart perquè el grup de països de l’Alba estan a l’expectativa

i cinquè, encara que tingui molts fronts oberts, perquè el nou president, Obama, ha de marcar la pauta d’una nova política per a Amèrica Llatina, com tímidament està fen amb Cuba.

Ja fa més de dos mesos del cop d’estat i el més calent és a l’aigüera, o això sembla. El que és cert és que al novembre estan previstes les eleccions a Hondures. Això vol dir nou president i tot oblidat. Mentre, reunions de l’OEA, retirada d’ambaixadors, denegació temporal de visats per a Estat Units però, sobretot, la debilitació de la mobilització civil hondurenya. Hi ha massa incògnites. El temps passa i tot sembla que va a favor dels colpistes, de les classes dominants, dels interessos econòmics de les multinacionals i, per tant, perjudica els de sempre: la població empobrida i els valors elementals de la democràcia.

Us adjunto un document d’un escrit d’Ignasi Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, que crec que ens ajudarà entendre el que passa i el perquè del cop d’estat a Honduras.

Per cert, el Sr. Uribe, amb grip A o sense, sí que pot perpetuar-se al poder. Ja serà el tercer mandat. I després vindran els casos d’altres reeleccions i crec que serà de justícia callar, perquè o s’aplica la mateixa norma a tothom o això fa massa olor de socarrim.

Ara que hi penso, algú pot informar del que passa en el referèndum sobre l’autodeterminació per la independència de Catalunya a Arenys?. Espero que a l’alcalde no el portin en pijama per ordre d’un jutge a Nicaragua “por desacato a la autoridad y no estar previsto en la sagrada Constitución”. Recordeu que al president legal d’Honduras el van fer sortir en pijama perquè el que volia fer, justificant l’acció militar, no estava previst a la Constitució.

Embolica que fa por. On és la llibertat democràtica dels pobles?

Avui són quarts de nou del vespre, divendres 4 de setembre hora nica, quarts de sis de la matinada del dissabte 5 de setembre a Catalunya.