Antecedents
Un dels projectes de la cooperació de Vic amb Somoto, de l’agermanament entre les dues ciutats, que creia que podia tenir un ús social divulgatiu més important va ser el finançament de Radio Estéreo Amistad. La història de la seva creació és llarga i complexa.
A Somoto s’edita una revista mensual, Musunce, que té com a finalitat difondre la història i la cultura del departament, així com notícies locals de Madriz i Las Segovias, en què es va publicar, el mes de desembre del 2009, la història de les diferents ràdios que transmeten en aquests departaments i, principalment, a Somoto. En llegir el reportatge em vaig adonar que la manca de coneixement sobre la creació de Radio Estéreo Amistad podia crear confusió. Per això vaig pensar que seria interessant recordar com va néixer aquest projecte.
L’any 94 en Jaume Soler (llavors alcalde d’Arbúcies, Girona) i jo, Josep Cullell (treballador de l’Ajuntament de Vic, Barcelona), activistes i sandinistes convençuts, érem a Palacagüina, on col·laboràvem amb l’agermanament entre Arbúcies i aquesta població del Departament de Madriz, quan en Manuel Maldonado, en Ramón Arsenio López, en Marcio Rivas, l’Armando Hernández, i tinc dubtes de si en aquesta primera reunió hi havia també en Wilson Pablo Montoya, que va jugar un paper decisiu com a principal impulsor de la ràdio, van venir a demanar-nos si era possible finançar des de Catalunya una ràdio per al FSLN del Departament de Madriz. Cal recordar que en les eleccions de 1990, a més de perdre el Govern de Nicaragua, el FSLN també va perdre les 9 alcaldies del Departament de Madriz.
Una cop a Catalunya vam fer gestions amb els partits d’ideologia progressista, però cap no va voler finançar la ràdio. Posteriorment, en unes gestions que vam fer amb la Diputació de Barcelona ens van dir que sempre que presentés la sol·licitud una entitat de la demarcació de Barcelona seria possible finançar-la, amb la condició que no fos la ràdio d’un partit polític.
La tasca de presentar la sol·licitud la vaig assumir jo personalment després de parlar amb els companys d’un comitè de la comarca d’Osona de suport a Nicaragua, que es va crear per ajudar el poble nicaragüenc i el govern sandinista a l’època de la guerra de la Contra, finançada pels EEUU.
El principal problema era qui havia de ser la contrapart a Nicaragua per rebre el finançament. Ni Assomvic de Vic, ni Asomvic de Somoto funcionaven encara i, per tant, no tenien entitat jurídica. Per això, i després d’haver guanyat l’alcaldia de Somoto Manuel Maldonado i Wilson Pablo Montoya, el 1996, es va redactar un projecte nou a la Diputació de Barcelona per presentar-la com una ràdio municipal. De la nova trobada que vam tenir a Palacagüina, a casa d’en Modesto Silva, recordo especialment l’intercanvi d’idees amb en Manuelito, que podríem dir que va sembrar la llavor del futur agermanament entre Somoto i Vic i que, definitivament, va germinar en les dues visites que, ja com a alcalde, va fer a Vic els anys 1997 i 1998.
Aquesta emissora, doncs, es va tramitar com una emissora municipal. En una primera fase es va finançar mitjançant la sol·licitud del Comitè d’Osona de Solidaritat amb Nicaragua, a l’espera que es creés Asomvic-Somoto que, teòricament, n’havia de ser el titular. El finançament d’aquesta primera fase va arribar el maig del 98, amb un import de 54.567 dòlars.
La sol·licitud a la Diputació de Barcelona per aconseguir la segona fase del finançament la va fer l’Ajuntament de Vic i es van aprovar 32.131 dòlars, que es van fer efectius en dos pagaments, un al juny de 1999 i l’altre, a l’agosto de 2000, si no m’equivoco.
Asomvic, el Grup E.R.S.A. S.A i l’Emissora Municipal
Com que Telcor, l’empresa que concedeix llicències de freqüència radiofònica a Nicaragua, en va suspendre la concessió per evitar que el FSLN implantés una xarxa de ràdios sandinistes (cal tenir en compte que en aquell moment Nicaragua estava en mans del govern liberal) es va aprofitar la que tenien en propietat els companys sandinistes Manuel Maldonado, Wilson Pablo Montoya, Marcio Rivas, Ramón Arsenio López i Armando Hernández, amb el nom d’E.R.S.A. S.A. El manteniment del pagament de la freqüència radiofònica el feia Asomvic, la qual cosa representa, aproximadament, uns 1.200 córdobas anuals.
Radio Estéreo Amistad, per tant, és de titularitat municipal, ja que va rebre les partides econòmiques que es van enviar des de Vic provinents del finançament de la Diputació de Barcelona. L’objectiu era dotar la societat civil de Somoto dels instruments necessaris que l’ajudessin a cohesionar i a difondre polítiques socials i solidàries, amb la creació d’una ràdio comunitària. Torno a recordar que l’any 98 ni Asomvic-Somoto ni Assomvic-Vic estaven legalitzades.
Assomvic-Vic sempre ha reclamat que la ràdio es traspassés a Asomvic-Somoto, que és el que s’havia pactat. La ràdio, actualment, està ubicada a les dependències d’Asomvic-Somoto, que la gestiona. Segons les informacions que tinc, no hi ha cap document que reflecteixi el compromís inicial entre l’Alcaldia i Asomvic-Somoto. Però sí que hi ha un document dels acords entre l’Alcaldia, Asomvic-Somoto i els tres representants d’E.R.S.A. S.A (jo hi era quan es va signar com a representant d’Assomvic-Vic) el 4 de novembre del 2002, en què es reflectia la voluntat de les tres parts de cedir a Asomvic-Somoto la gestió i titularitat de la ràdio per un període de 10 anys i també la freqüència. Aquest període s’acaba el novembre del 2012 i la ràdio, si no hi ha un nou acord, tornarà a ser de titularitat municipal, així com la seva gestió. També existeix un document d’acord d’Asomvic-Vic, del 14 de novembre de 2005, perquè l’Alcaldia de Somoto traspassi, si legalment és possible, la ràdio a Asomvic-Somoto per poder complir, així, els acords signats el 04-11-2002.
Opinió personal
Després d’aquests mesos que he viscut a Somoto, he pogut analitzar el funcionament de la ràdio i podria dir, si no estic mal informat, que actualment és deficitària i li falta control gerencial. Crec que la millor solució seria canviar el model de funcionament actual.
Per fer-ho he pensat, tot i que segurament n’hi ha més, dues possibilitats que crec que són les més factibles tenint en compte els antecedents que he detallat:
La primera seria que l’Alcaldia n’assumís la gestió, el funcionament i el finançament, ja que n’és el propietari legal, i li donés un enfocament més dinàmic, més transparent i amb programes propis de perfil cultural, social i de caràcter comunitari. S’haurien de retirar els equips de les dependències d’Asomvic-Somoto i traslladar-los a un altre lloc.
La segona seria intentar que la titularitat i la gestió, cosa que ja s’havia pensat quan es va crear, fos d’Asomvic-Somoto, amb un canvi radical en el finançament i funcionament, que s’hauria de dur a terme totalment al marge de la gestió i del pressupost d’Asomvic-Somoto, amb total independència, però sota la supervisió de l’Alcaldia. S’hauria de buscar la forma legal per fixar un termini determinat i que Asomvic-Somoto en fos el titular i responsable de la gestió i els equips continuessin a les instal·lacions d’Asomvic.
En cada cas l’empresa E.R.S.A. S.A hauria de cedir el 100% dels drets de propietat, com m’ha expressat algun del seus socis, a favor d’Asomvic-Somoto, a fi que no hi hagi més confusió.
La decisió no depèn de la voluntat de Vic ni de la meva personal, sinó dels ciutadans de Somoto i dels seus representants municipals. Crec en la capacitat dels ciutadans de Somoto per resoldre aquest tema. No crec en les ingerències exteriors, però sí en les col·laboracions exteriors i en la possibilitat d’opinar, de germà a germà, després d’aquests 12 anys de suport i col·laboració d’Assomvic-Vic a Somoto.
Hi pot haver gent que pensi que he canviat la meva visió sobre la ràdio, però jo crec que només he intentat reflectir el meu coneixement sobre aquest tema i la meva opinió personal.
Al principi es va pensar com una ràdio del FSLN i després com una ràdio d’Asomvic-Somoto, que podia ajudar a difondre els seus objectius i la tasca social i participativa, però ara, en la situació actual i ubicada als locals d’Asomvic-Somoto, crec que més que enfortir l’associació s’ha convertit en un problema. Finalment va acabar en una ràdio municipal gestionada per Asomvic-Somoto. Aquesta és, segons el meu parer, la realitat actual.
El tema de la ràdio crea molta confusió entre els ciutadans de Somoto, perquè no es distingeix qui n’és el propietari legal i s’arriba a confondre amb els veritables objectius segons els quals es va crear Asomvic-Somoto. Sembla, fins i tot, que per a alguns membres de l’associació actualment és l’objectiu principal, cosa que fa que quedin sense resoldre altres temes importants, com el problema de la permanència, fins ara indefinida, dels col·lectius del forn de pa i de costura, que estan situats als locals d’Asomvic-Somoto; el tema de la fàbrica de teules, que continua sense funcionar, o la farmàcia, entre d’altres. Però, principalment, el problema és que no està clar quin és l’objectiu social d’Asomvic-Somoto ni el d’ASSomvic-Vic. La vertadera funció social d’Asomvic-Somoto, en tot cas, no era gestionar Radio Estéreo Amistad.
Aquesta és la meva opinió personal, expressada amb tot el respecte a tota la gent d’Asomvic-Somoto que ha col·laborat en el funcionament i en la gestió de la ràdio durant els darrers 10 anys, però també respon a la voluntat de deixar un recordatori sobre la creació i la història d’un mitjà públic de comunicació amb vocació de servei als ciutadans de Somoto i de les gestions fetes des de Catalunya i sobre tot des de Vic perquè Radio Estéreo Amistad fos una realitat.
Un dels projectes de la cooperació de Vic amb Somoto, de l’agermanament entre les dues ciutats, que creia que podia tenir un ús social divulgatiu més important va ser el finançament de Radio Estéreo Amistad. La història de la seva creació és llarga i complexa.
A Somoto s’edita una revista mensual, Musunce, que té com a finalitat difondre la història i la cultura del departament, així com notícies locals de Madriz i Las Segovias, en què es va publicar, el mes de desembre del 2009, la història de les diferents ràdios que transmeten en aquests departaments i, principalment, a Somoto. En llegir el reportatge em vaig adonar que la manca de coneixement sobre la creació de Radio Estéreo Amistad podia crear confusió. Per això vaig pensar que seria interessant recordar com va néixer aquest projecte.
L’any 94 en Jaume Soler (llavors alcalde d’Arbúcies, Girona) i jo, Josep Cullell (treballador de l’Ajuntament de Vic, Barcelona), activistes i sandinistes convençuts, érem a Palacagüina, on col·laboràvem amb l’agermanament entre Arbúcies i aquesta població del Departament de Madriz, quan en Manuel Maldonado, en Ramón Arsenio López, en Marcio Rivas, l’Armando Hernández, i tinc dubtes de si en aquesta primera reunió hi havia també en Wilson Pablo Montoya, que va jugar un paper decisiu com a principal impulsor de la ràdio, van venir a demanar-nos si era possible finançar des de Catalunya una ràdio per al FSLN del Departament de Madriz. Cal recordar que en les eleccions de 1990, a més de perdre el Govern de Nicaragua, el FSLN també va perdre les 9 alcaldies del Departament de Madriz.
Una cop a Catalunya vam fer gestions amb els partits d’ideologia progressista, però cap no va voler finançar la ràdio. Posteriorment, en unes gestions que vam fer amb la Diputació de Barcelona ens van dir que sempre que presentés la sol·licitud una entitat de la demarcació de Barcelona seria possible finançar-la, amb la condició que no fos la ràdio d’un partit polític.
La tasca de presentar la sol·licitud la vaig assumir jo personalment després de parlar amb els companys d’un comitè de la comarca d’Osona de suport a Nicaragua, que es va crear per ajudar el poble nicaragüenc i el govern sandinista a l’època de la guerra de la Contra, finançada pels EEUU.
El principal problema era qui havia de ser la contrapart a Nicaragua per rebre el finançament. Ni Assomvic de Vic, ni Asomvic de Somoto funcionaven encara i, per tant, no tenien entitat jurídica. Per això, i després d’haver guanyat l’alcaldia de Somoto Manuel Maldonado i Wilson Pablo Montoya, el 1996, es va redactar un projecte nou a la Diputació de Barcelona per presentar-la com una ràdio municipal. De la nova trobada que vam tenir a Palacagüina, a casa d’en Modesto Silva, recordo especialment l’intercanvi d’idees amb en Manuelito, que podríem dir que va sembrar la llavor del futur agermanament entre Somoto i Vic i que, definitivament, va germinar en les dues visites que, ja com a alcalde, va fer a Vic els anys 1997 i 1998.
Aquesta emissora, doncs, es va tramitar com una emissora municipal. En una primera fase es va finançar mitjançant la sol·licitud del Comitè d’Osona de Solidaritat amb Nicaragua, a l’espera que es creés Asomvic-Somoto que, teòricament, n’havia de ser el titular. El finançament d’aquesta primera fase va arribar el maig del 98, amb un import de 54.567 dòlars.
La sol·licitud a la Diputació de Barcelona per aconseguir la segona fase del finançament la va fer l’Ajuntament de Vic i es van aprovar 32.131 dòlars, que es van fer efectius en dos pagaments, un al juny de 1999 i l’altre, a l’agosto de 2000, si no m’equivoco.
Asomvic, el Grup E.R.S.A. S.A i l’Emissora Municipal
Com que Telcor, l’empresa que concedeix llicències de freqüència radiofònica a Nicaragua, en va suspendre la concessió per evitar que el FSLN implantés una xarxa de ràdios sandinistes (cal tenir en compte que en aquell moment Nicaragua estava en mans del govern liberal) es va aprofitar la que tenien en propietat els companys sandinistes Manuel Maldonado, Wilson Pablo Montoya, Marcio Rivas, Ramón Arsenio López i Armando Hernández, amb el nom d’E.R.S.A. S.A. El manteniment del pagament de la freqüència radiofònica el feia Asomvic, la qual cosa representa, aproximadament, uns 1.200 córdobas anuals.
Radio Estéreo Amistad, per tant, és de titularitat municipal, ja que va rebre les partides econòmiques que es van enviar des de Vic provinents del finançament de la Diputació de Barcelona. L’objectiu era dotar la societat civil de Somoto dels instruments necessaris que l’ajudessin a cohesionar i a difondre polítiques socials i solidàries, amb la creació d’una ràdio comunitària. Torno a recordar que l’any 98 ni Asomvic-Somoto ni Assomvic-Vic estaven legalitzades.
Assomvic-Vic sempre ha reclamat que la ràdio es traspassés a Asomvic-Somoto, que és el que s’havia pactat. La ràdio, actualment, està ubicada a les dependències d’Asomvic-Somoto, que la gestiona. Segons les informacions que tinc, no hi ha cap document que reflecteixi el compromís inicial entre l’Alcaldia i Asomvic-Somoto. Però sí que hi ha un document dels acords entre l’Alcaldia, Asomvic-Somoto i els tres representants d’E.R.S.A. S.A (jo hi era quan es va signar com a representant d’Assomvic-Vic) el 4 de novembre del 2002, en què es reflectia la voluntat de les tres parts de cedir a Asomvic-Somoto la gestió i titularitat de la ràdio per un període de 10 anys i també la freqüència. Aquest període s’acaba el novembre del 2012 i la ràdio, si no hi ha un nou acord, tornarà a ser de titularitat municipal, així com la seva gestió. També existeix un document d’acord d’Asomvic-Vic, del 14 de novembre de 2005, perquè l’Alcaldia de Somoto traspassi, si legalment és possible, la ràdio a Asomvic-Somoto per poder complir, així, els acords signats el 04-11-2002.
Opinió personal
Després d’aquests mesos que he viscut a Somoto, he pogut analitzar el funcionament de la ràdio i podria dir, si no estic mal informat, que actualment és deficitària i li falta control gerencial. Crec que la millor solució seria canviar el model de funcionament actual.
Per fer-ho he pensat, tot i que segurament n’hi ha més, dues possibilitats que crec que són les més factibles tenint en compte els antecedents que he detallat:
La primera seria que l’Alcaldia n’assumís la gestió, el funcionament i el finançament, ja que n’és el propietari legal, i li donés un enfocament més dinàmic, més transparent i amb programes propis de perfil cultural, social i de caràcter comunitari. S’haurien de retirar els equips de les dependències d’Asomvic-Somoto i traslladar-los a un altre lloc.
La segona seria intentar que la titularitat i la gestió, cosa que ja s’havia pensat quan es va crear, fos d’Asomvic-Somoto, amb un canvi radical en el finançament i funcionament, que s’hauria de dur a terme totalment al marge de la gestió i del pressupost d’Asomvic-Somoto, amb total independència, però sota la supervisió de l’Alcaldia. S’hauria de buscar la forma legal per fixar un termini determinat i que Asomvic-Somoto en fos el titular i responsable de la gestió i els equips continuessin a les instal·lacions d’Asomvic.
En cada cas l’empresa E.R.S.A. S.A hauria de cedir el 100% dels drets de propietat, com m’ha expressat algun del seus socis, a favor d’Asomvic-Somoto, a fi que no hi hagi més confusió.
La decisió no depèn de la voluntat de Vic ni de la meva personal, sinó dels ciutadans de Somoto i dels seus representants municipals. Crec en la capacitat dels ciutadans de Somoto per resoldre aquest tema. No crec en les ingerències exteriors, però sí en les col·laboracions exteriors i en la possibilitat d’opinar, de germà a germà, després d’aquests 12 anys de suport i col·laboració d’Assomvic-Vic a Somoto.
Hi pot haver gent que pensi que he canviat la meva visió sobre la ràdio, però jo crec que només he intentat reflectir el meu coneixement sobre aquest tema i la meva opinió personal.
Al principi es va pensar com una ràdio del FSLN i després com una ràdio d’Asomvic-Somoto, que podia ajudar a difondre els seus objectius i la tasca social i participativa, però ara, en la situació actual i ubicada als locals d’Asomvic-Somoto, crec que més que enfortir l’associació s’ha convertit en un problema. Finalment va acabar en una ràdio municipal gestionada per Asomvic-Somoto. Aquesta és, segons el meu parer, la realitat actual.
El tema de la ràdio crea molta confusió entre els ciutadans de Somoto, perquè no es distingeix qui n’és el propietari legal i s’arriba a confondre amb els veritables objectius segons els quals es va crear Asomvic-Somoto. Sembla, fins i tot, que per a alguns membres de l’associació actualment és l’objectiu principal, cosa que fa que quedin sense resoldre altres temes importants, com el problema de la permanència, fins ara indefinida, dels col·lectius del forn de pa i de costura, que estan situats als locals d’Asomvic-Somoto; el tema de la fàbrica de teules, que continua sense funcionar, o la farmàcia, entre d’altres. Però, principalment, el problema és que no està clar quin és l’objectiu social d’Asomvic-Somoto ni el d’ASSomvic-Vic. La vertadera funció social d’Asomvic-Somoto, en tot cas, no era gestionar Radio Estéreo Amistad.
Aquesta és la meva opinió personal, expressada amb tot el respecte a tota la gent d’Asomvic-Somoto que ha col·laborat en el funcionament i en la gestió de la ràdio durant els darrers 10 anys, però també respon a la voluntat de deixar un recordatori sobre la creació i la història d’un mitjà públic de comunicació amb vocació de servei als ciutadans de Somoto i de les gestions fetes des de Catalunya i sobre tot des de Vic perquè Radio Estéreo Amistad fos una realitat.
