15 ASSOMVIC: la nostra valoració -28-11-09

Ens agradaria ser optimistes sobre el futur d’Assomvic, però la manera d’analitzar i interpretar els 12 anys de l’agermanament solidari entre Somoto i Vic ens fa veure el futur bastant fosc. Intentarem donar la nostra opinió i les raons d’aquestes impressions.

Les idees d’en Manuelito Maldonado, el suport d’en Jacint Codina i la voluntat dels grups de persones impulsores de l’agermanament, tant a Somoto com a Vic, tenien com a objectiu crear un model diferent d’agermanament basat en la participació voluntària i no remunerada de la societat civil com a element primordial i impulsor.

Assomvic es fonamenta en dues vies:

Via institucional: basada en convenis definits pels criteris establerts en els plans de desenvolupament econòmic i social del municipi de Somoto. Aquests convenis s’establien independentment dels colors polítics que governessin tant a l’Alcaldia de Somoto com a l’Ajuntament de Vic. Eren quadriennals i els avalava i en feia seguiment el Fons Català de Cooperació. Ara Vic s’ha qüestionat aquesta via.

Via de la societat civil: està orientada a la col·laboració i a la mobilització participativa dels ciutadans en el seguiment dels projectes, però no en la gestió d’aquests projectes. La gestió econòmica queda sempre en mans dels dos ajuntaments. Assomvic mai no ha volgut actuar com una ONG clàssica i per això no ha gestionat recursos econòmics, de manera que s’ha enfortit el treball voluntari de la societat civil i s’ha garantit que la totalitat dels diners destinats als projectes hi anessin a parar íntegrament. La funció d’Assomvic és donar a conèixer un altre món i establir ponts de col·laboració entre les dues ciutats. Avui dia cal reconèixer que aquesta via està pràcticament adormida.

La idea de l’agermanament solidari ha estat sempre impulsar la participació ciutadana en els recursos públics destinats a la cooperació, treballar per la no professionalització de la tasca solidària, per no crear estructures de sous i, per tant, una manera de viure de la solidaritat, tant als països del món occidental com als països receptors de l’ajuda. No creiem que la cooperació hagi d’estar sotmesa a les indicacions o al control excessiu del món occidental sobre els projectes solidaris decidits des de Somoto. Impulsar les institucions municipals volia dir fomentar i enfortir la democràcia. Avui dia creiem que aquests principis s’han trencant.

Existeixen dubtes, reticències, cansaments i desencisos. Tots en som responsables. Molts fets poden haver portat a la situació en què es troba actualment l’agermanament. Potser el problema és que no hem sabut incentivar ni transmetre l’engranatge de les idees inicials.

Tota aquesta situació ens porta a fer-nos una sèrie de reflexions:

- L’etapa en què Marcio Rivas va ser alcalde no hi va haver bona comunicació amb l’Ajuntament de Vic i això, encara que no fos definitiu, segurament va ajudar a refredar la relació entre les dues alcaldies. Semblava que res no podria fer canviar la dinàmica del model d’ajuda establert fins llavors, la qual cosa no va ajudar a crear el caliu necessari per mantenir l’agermanament viu.
- El canvi d’alcalde a l’Ajuntament de Vic i la nova estructura de responsabilitats polítiques, que ha intentat esborrar tot allò que sonava a Jacint Codina, tampoc no hi ha ajudat gaire.
- Les reticències sobre alguns membres d’Assomvic per part d’alguns representants polítics de l’actual govern de Vic també han afectat l’agermanament.
- L’alcalde de Somoto, en el seu viatge a l’Estat espanyol, que es va finançar ell mateix, va intentar establir de nou els ponts de relació institucional, però el resultat és incert.
- La visita de representants de l’Ajuntament de Vic, finançada per la Diputació de Barcelona, ha servit de poc, perquè ens fa la impressió que la decisió de modificar aquest agermanament institucional, perfectament acceptable i legítima, però també discutible ja estava presa abans de marxar de Vic. Per tant, no entenem ben bé per què va servir el viatge.
- Pel que fa a la societat civil de Vic, també hem de reconèixer que té molts punts febles i, d’altra banda, les ONG que configuren el Consell Municipal de Cooperació tampoc no han tingut cap interès a entendre aquest agermanament. Sempre han vist Assomvic com un competidor i com una amenaça als recursos que haguessin volgut per als seus projectes.
- Un altre punt que no ha ajudat Assomvic de Vic ha estat el fet que no hi hagués una renovació de responsables i això provoca, evidentment, un cansament latent. Segurament part de la culpa és nostra per no haver sabut engrescar més gent. El que queda clar, en tot cas, és que cal un canvi de responsables i que la manca de constància dels membres de l’associació implica un perill de continuïtat.
- A Somoto el desencís és evident. La situació social i econòmica del país, i no és cap tòpic, estan sota mínims, i això té un ressò directe en la gestió d’Asomvic. Ara com ara, com diu una alcaldessa de la nova formada del FSLN, “la gent està inactiva, desmotivada i sense il·lusió. Són molts anys de demanar i esperar un canvi, però després de 16 anys de sistema neoliberal es fa difícil tornar a organitzar la societat”. La gent es busca la vida com pot i ens consta que algunes persones de la directiva d’Asomvic a Somoto han rebut ajudes econòmiques per la seva gestió. Això ha perjudicat molt l’entitat. Ara mateix l’únic estímul sembla que és la gestió de Radio Amistad, però la ràdio no es pot concebre sense el marc social que representa Asomvic.

Vivim en un món ple de formalitats i de normes. Entre Vic i Somoto no hi ha cap document signat en què es digui que totes dues ciutats estan agermanades, però els convenis institucionals i la relació de la societat civil avalen sense cap mena de dubte l’agermanament. Aquest aclariment va dirigit a les persones que des de Vic han insinuat que l’agermanament no era legal perquè aquest paper no existia. És cert que sempre hem fugit de les formalitats i hem buscat el compromís social com a element aglutinador.

Hi ha projectes de la societat civil, com ara els agermanament d’escoles, les pràctiques universitàries de la UVIC, la col·laboració de Caixa Manlleu, la col·laboració amb els clubs esportius, botigues esportives i òptiques o el projecte de meteorologia que, entre altres, fan mantenir viva la relació entre les dues ciutats.
Pel que fa a les pràctiques dels alumnes de la UVIC a Somoto, no entenem gaire per què quan tornen perden el contacte amb l’associació i, fins i tot, en molts casos, amb les famílies que els han acollit.

Durant aquests 12 anys la tasca de l’agermanament ha estat positiva, amb alts i baixos per part dels diferents actors que l’han impulsat, però gratificant. Ara, en canvi, s’haurien de buscar noves motivacions i nous actors, tant a Somoto com a Vic, per intentar redefinir l’agermanament. Si no, el futur és preocupant. Uns nous estatuts, amb nous objectius, facilitarien l’entrada de gent nova, activa i solidària a totes dues associacions.

Amb tota seguretat, per nosaltres dos res no ha canviat ni socialment ni econòmicament en la situació entre les dues ciutats. Assomvic, des del començament, es va definir amb quatre conceptes que nosaltres interpretem de la manera següent:
Justícia: creiem en el concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus. En un món on les desigualtat són tan marcades, ens cal lluitar per canviar el sistema i el model econòmic. Amb el model de la caritat, l’assistencialisme o el clientelisme no s’estableix la justícia social.

Dignitat: creiem en el respecte a les persones, tant individualment com col·lectivament. Per aconseguir la justícia social és important que els homes i dones se sentin dignes, perquè només així podran lluitar per millorar la seva situació.

Llibertat: creiem que els drets dels ciutadans han d’estar protegits per una comunitat civil organitzada. La dignitat ens permet que mitjançant la lluita per la llibertat, entesa com la condició d’aquell que no està subjecte a un poder estrany o a una autoritat arbitrària, aconseguim un equilibri social en què desterrem l’egoisme individual i establim els valors col·lectius com una eina de transformació social.

Revolució: creiem en els canvis totals, radicals. Entenem la revolució com el canvi fonamentat en el poder a favor de la societat civil. Les organitzacions polítiques actuals han establert models econòmics i socials basats en les falses democràcies formals. La nostra llibertat ens empeny cap a una revolta personal i col·lectiva constant per buscar la transformació del món actual i poder lluitar contra la injustícia social mundialment establerta.

Un agermanament hauria de ser un instrument, un gra de sorra, per contribuir a fer un món més just, a fer un canvi social i a educar en les diferències, en la igualtat i en la justícia. La solidaritat de Vic no ha de ser només amb Somoto. Hi ha moltes situacions de desequilibri social accentuat a molts països i per això la implicació de la societat és important, però la cooperació mai no pot ser un projecte personal o d’un partit polític sense estratègia continuada o sense projectes ben gestionats.

No som optimistes, i això segurament és perquè estem cansats. Sense un canvi d’actituds, dels ajuntaments i dels membres de les dues associacions, veiem difícil la continuïtat de l’agermanament. La tasca de l’agermanament hauria de ser voluntària, independent, sense remuneració econòmica i políticament transparent i desinteressada.

La nostra experiència de vida a Nicaragua està sent molt positiva i humanament enriquidora i ens ajuda a entendre millor les diferències i les desigualtats i el fet que el sistema mundial establert manté i perpetua aquestes realitats injustes. Aquesta experiència ens empeny a continuar caminant, però potser per un altre camí.


“ El trabajo voluntario es una escuela creadora de conciencias” - Che Guevara

14 ASSOMVIC: Vivències i records - 19-11-09

Ja fa 12 anys que va començar la feina voluntària, sense més compensació que fer una tasca col·lectiva i en equip conjuntament, d’igual a igual, entre Somoto i Vic i amb vibracions solidàries compartides. Era un bon objectiu i ho continua sent, però la realitat moltes vegades és més complexa que la teoria.

Tot el treball d’Assomvic es va definir en quatre conceptes:

Justícia, Dignitat, Llibertat i Revolució

No sabem quanta gent, per mitjà d’Assomvic, ha conegut la realitat Nicaragüenca, ni quantes persones han conviscut amb la realitat social de Somoto i continuen el seu compromís amb la gent d’aquest poble que els va donar acolliment. Des d’Assomvic mai no s’han volgut fiscalitzar aquestes relacions.

Assomvic mai no ha actuat com una agència de viatges, sempre hem intentat que la junta d’Asomvic de Somoto valorés el benefici social que podia comportar el projecte de col·laboració que cada voluntari ha proposat. No hem volgut organitzar brigades de treball, sinó més aviat col·laboracions en diversos àmbits, segons la formació de cada voluntari.

L’estada sempre ha estat amb famílies, la qual cosa ha permès viure més de prop la realitat de Somoto, i el cost, actualment, és de 8 dòlars diaris, que inclouen esmorzar, sopar i llit. Això ens ha portat algun petit problema, perquè no totes les cases tenen les mateixes condicions d’habitabilitat.

Són 12 anys d’estades solidàries, com dèiem a l’editorial d’octubre del 2007, “més de 100 estades solidàries a Somoto, finançades sempre per la persona que viatja, sense ajuda institucional, i amb una aportació professional desinteressada”.

Passat aquest temps ens preguntem què se n’han fet, de tota aquesta gent que va passar per Assomvic.
Per què no continuem aportant temps voluntari a l’associació?
Els va servir d’alguna cosa, la seva convivència amb la gent de Somoto?
Continuen creient en el significat de les quatre paraules que defineixen Assomvic, per lluitar per un món més just?
Quin és el camí que hem de seguir?
On són els Miquels, els Alberts, les Carmes, els Rogelis, les Rosers, els Amadeus, les Immes, els Joans, les Emis, els Manels, les Elenes, els Mons, les Annes, els Jordis, les Antònies... i tantes altres persones que van impulsar en alguns moments Assomvic, així com tota la gent de la Universitat de Vic que ha fet les pràctiques a Somoto?

Durant aquesta llarga estada a Somoto ens hem fet moltes preguntes i intentem valorar com està, actualment, Assomvic, tant a Vic com a Somoto. Ens agradaria entendre millor la situació actual de la nostra entitat. Segurament les il·lusions del començament s’han anat esvaint, en aquests 12 anys. El temps, les obligacions, la feina, els canvis personals i professionals, les noves situacions personals i familiars, etc., són factors que poden haver influït en actual situació d’Assomvic.

També hem notat un cert desànim a l’Asomvic de Somoto, segurament més justificable per la situació econòmica i social del país. De tota manera la falta de dedicació i el cansament d’algunes persones, que es podria explicar pel temps que fa que són a les diferents juntes de l’entitat, fan que aquí l’activitat també sigui mínima. A Somoto tenen molta influència les persones que han presidit Asomvic: en Róger Ramírez, l’Amparo Espinosa, la Melba Luz Aguilera i, ara, en Pedro Ochoa, perquè marquen la pauta de la junta d’una manera molt personal, i això influeix molt a l’hora de proposar els objectius i mirar d’assolir-los.

Segurament quan arribi aquest escrit a alguns amics i amigues els tornaran records i vivències de les seves estades a Somoto. De cap manera voldríem que l’entenguessin com un retret, perquè nosaltres mateixos som els primers que voldríem haver tingut més dedicació personal, sinó més aviat com una crida a ajudar a definir el futur d’ASSOMVIC.
Creiem que els que vam crear la idea inicial i l’hem anat mantenint som els menys indicats per buscar o no la continuïtat a ASSOMVIC.

Un membre d’Assomvic, amb moltes il·lusions però poc actiu, sempre ens diu que l’agermanament no és de ningú i que no es pot morir. Però, com es fa, això?

13 - ASSOMVIC: Els valors de l'Agermanament

Fa tres mesos que som a Somoto, el temps passa volant, encara que la realitat i el ritme, a Nicaragua, són més tranquils dels que vivim a Catalunya.
Molts dels que rebeu els nostres escrits, segurament, sabreu què és ASSOMVIC, però altres no. És per això que us volem informar sobre l’entitat.
Els tres propers escrits, doncs, seran sobre ASSOMVIC.

13 Assomvic: els valors de l’agermanament (editorial del butlletí núm.14 d’Assomvic)
14 Assomvic: vivències i records
15 Assomvic: la nostra valoració

Esperem no cansar-vos amb els nostres escrits. Sempre teniu la possibilitat de no llegir-los o esborrar-los. També volem agrair els comentaris que ens feu arribar. Per nosaltres són opinions valuoses que ens ajuden a reflexionar i a poder opinar.

Voldríem informar que, finalment, el llibre sobre la vida de Manuelito Maldonado, escrita per Isaac Fernández de la Villa, ja ha vist la llum. Està bé i és per passar-hi una bona estona coneixent la realitat d’aquest país i les reflexions d’un home que ha lluitat intensament tota la vida per aconseguir el canvi que hauria de fer Nicaragua per tirar endavant.

ELS VALORS DE L’AGERMANAMENT (octubre 2007)

L’any 1997, durant la seva primera visita a Vic, Manuel Maldonado, alcalde de Somoto, ens va fer reflexionar sobre els models de solidaritat existents fins a aquell moment i ens va proposar un camí diferent: un agermanament solidari.
Les seves idees són les que van inspirar el naixement de l’agermanament solidari entre la societat civil de totes dues poblacions. El 1998 va néixer Assomvic (Agermanament solidari Somoto–Vic), gràcies a la iniciativa de Manuel Maldonado i de Jacint Codina, alcaldes de Somoto i Vic, i a l’acció voluntària d’un grup de persones de la societat civil d’ambdues ciutats. Abans, un grup de Vic havia fet una estada solidària a Somoto, que va servir per conèixer la realitat social i humana tant de la ciutat com del país, Nicaragua.

Les bases i els compromisos de l’agermanament són:

- Teixir xarxes de compromís entre persones amb els mateixos drets
- Estimular la feina voluntària de la societat civil, tant d’aquí com d’allà, i la participació no remunerada com a valor imprescindible i exemple d’igualtat
- Clarificar el valor de la solidaritat entesa des del punt de vista de la justícia social, i no com un negoci mercantilista
- Afavorir el coneixement mutu de dues societats amb desenvolupaments humans i econòmics ben diferenciats
- Impulsar, des de les alcaldies o ajuntaments, la participació ciutadana en la gestió i determinació dels projectes, prioritzant els que més ho necessiten


Assomvic sempre ha treballat, i ho continuarà fent, per fer-se un espai propi en el ric i atapeït mosaic solidari i per defensar un model de cooperació no convencional i escrupolosament just i transparent, tant pel que fa a les finalitats com a les accions. El nostre model d’acció solidària es desmarca d’altres models en què la participació de les dues parts o la feina voluntària es deixen de banda. Això vol dir que Assomvic defuig models o conceptes basats en:
- La caritat, la pena o la manipulació de la sensibilitat mitjançant les imatges.
- Grans estructures administratives (ONGs), moltes vegades descompensades, com a úniques valedores i responsables de la solidaritat.
- El repartiment de recursos públics sense implicació ni control municipal.
- La gestió delegada dels recursos municipals sense la participació activa, compromesa i realista dels ajuntaments implicats.
- Projectes solidaris nascuts exclusivament de motivacions personals i individuals, sense diagnosi de necessitat ni de planificació i, sobretot, sense la participació decisòria de la contrapart.
- La feina remunerada, és a dir, la professionalització de la tasca solidària, que acaba creant una estructura de sous i, per tant, una manera de viure, tant als països del món occidental com als països receptors de l’ajuda.

Per tant, la idea de l’agermanament solidari no pot anar mai lligada al finançament de dietes i viatges de cooperació amb recursos de la partida solidària del 0’7% municipal ni al control o tutela excessius del món occidental sobre els projectes, i intenta evitar la suspensió dels agermanaments provocades per canvis polítics en qualsevol de les dues parts.

El 2008 farà 10 anys que va néixer l’agermanament solidari entre Somoto i Vic. En general, podem dir que la tasca ha estat gratificant, amb alts i baixos per part de la societat civil de Vic, però constant per part de la gent de Somoto, compromesa mitjançant els convenis quadriennals entre l’Alcaldia de Somoto i l’Ajuntament de Vic, i amb la supervisió i control del Fons Català de Cooperació.

A dia d’avui, i després del treball d’aquests 10 anys, pensem que hi ha dades de la participació de la societat de Vic que no podem obviar:

- Les persones involucrades en la direcció i gestió de l’entitat de manera voluntària.
- Més de 100 estades solidàries a Somoto, finançades sempre per la persona que viatja, sense ajuda institucional, i amb una aportació professional desinteressada.
- La tasca de la Fundació Trueta com a facilitadora de medicines i material sanitari.
- Els clubs esportius, entitats i botigues de la ciutat, com ara el Club Bàsquet Vic, la Unió Esportiva de Vic, el Remei, el Club Patí Vic o el Club d’Atletisme de Vic, entre altres, que han col·laborat amb la donació de material.
- Les òptiques Comas, Estrada i Suprem, que col·laboren en la graduació d’ulleres per a la gent sense recursos de Somoto.
- Les entitats i empreses que han col·laborat en el projecte de meteorologia.
- La Diputació de Barcelona, sense la qual no s’hagués pogut crear la ràdio d’Asomvic (Radio Amistad).
- El Col·legi Aparelladors, que ha ajudat a construir la casa de l’agermanament a Somoto.
- La Fundació Caixa de Manlleu, que ha aportat material escolar per a les escoles agermanades.

Finalment, voldríem destacar els agermanaments entre les escoles de les dues ciutats, La Guixa amb el Naranjo, el Sagrat Cor amb Hermanos Martínez i Dr. Salarich amb Monseñor de la Selva, que han estret vincles entre els infants de Somoto i de Vic, així com les estades d’universitaris, mitjançant la Universitat de Vic, que en aquests darrers anys ha facilitat què el seus alumnes fessin les pràctiques a Somoto.


Aquestes realitats ens fan ser optimistes sobre el futur de l’agermanament, que continuarà, malgrat les dificultats que el temps i les motivacions, tant polítiques com personals, puguin portar. Busquem la no-dependència, ja que mai no hem volgut gestionar recursos municipals. Per tant, no competim amb les ONGs en la recerca de recursos econòmics, perquè creiem que és feina dels ajuntaments, i no volem ser instrument de cap partit. Per això no acceptarem falses acusacions que puguin perjudicar la tasca social voluntària, independent i sense remuneració econòmica, de l’agermanament. Volem, simplement, col·laborar de manera oberta amb l’Ajuntament.
Aquests són els valors que durant aquests 10 anys hem treballat des d’ASSOMVIC i esperem poder continuar fent-ho durant molt més temps.

Assomvic – Vic, octubre 2007