6 - Nicaragua, país lliure d’analfabetisme 28/08/09

Campanyes:

1a - 23 de març al 23 d’agost del 1980

Reducció de l’analfabetisme del 53% al 12%, segons xifres oficials

Com diu el professor Orlando Pineda, responsable de la “Fundación popular Carlos Fonseca Amador”, més dues terceres parts de la població vivien en la ignorància i en l’obscuritat de la cultura. La majoria de nicaragüencs eren cecs per a les lletres com a conseqüència de 40 anys de dictadura Somocista.

Amb la victòria de la revolució sandinista una de les primeres accions programades va ser iniciar la campanya d’alfabetització.

Des del 1990, amb la pèrdua del govern per part del FSLN, els diferents governs neoliberals de Violeta Chamoro, Arnoldo Alemán i Enrique Bolaños van abandonar la campanya. La conseqüència va ser un nou augment de l’analfabetisme.

Amb la recuperació d’algunes alcaldies sandinistes, els govern municipals, amb el suport d’organitzacions no governamentals i independents, van iniciar una nova campanya d’alfabetització.

Posteriorment, ja amb el govern de nou en mans del FSLN, va continuar la campanya que s’havia iniciat anys enrere.

2a - 1 de juliol del 2007 al 22 d’agost del 2009

El mètode emprat en aquesta segona etapa d’alfabetització es diu “Yo, sí puedo”. És un mètode elaborat a Cuba en el programa “de Martí a Fidel” i amb el qual en 12 setmanes, seguint les sessions que duen a terme els més de 54 mil voluntaris i amb el suport dels vídeos editats pel Govern cubà, s’aprèn a llegir i a escriure. Cal remarcar el gran nombre de voluntaris que ha fet possible tirar endavant el programa, dels quals un 95% tenen menys de 30 anys i la majoria són dones.

La reducció de l’analfabetisme ha estat notable i s’ha passat del 20,7% de població analfabeta a només el 3,56%, segons dades de la Unesco. S’han alfabetitzat 700 mil persones i, d’aquestes, un 75% han estat persones d’entre 15 i 30 anys que des del 1990 havien quedat fora del sistema educatiu.

La gran problemàtica actual se centra en la manera de donar seguiment al programa i a les persones que s’han alfabetitzat i, sobretot, en la incorporació al sistema educatiu dels més de 500 mil nens que no van a l’escola i en les 490 mil persones que tenen una educació de baixa qualitat.

L’objectiu del Ministeri d’Educació és que el 2015 la majoria d’alfabetitzats tinguin com a mínim estudis del 6è grau.

És un gran repte difícil d’aconseguir, perquè heu de pensar que si a Europa la crisi es nota aquí, a Nicaragua, és una crisi permanent. Segons dades de El Nuevo Diario, el 47% de la població viu amb menys de dos dòlars diaris. Actualment l’Estat dedica el 3,7% del PIB a l’educació però per poder aconseguir l’objectiu que s’han marcat per al 2015 s’hi hauria de destinar el 7%, segons el Foro de Educación y Desarrollo Humano. Però, com a conseqüència de la crisis, aquests dies els diaris parlen d’ajustar el pressupost de l’Estat i educació i sanitat en sortiran perjudicades.

Sense educació ni cultura és impossible combatre la pobresa. Des que conec aquest país, l’esperança ha estat el denominador comú entre la gent, encara que la tristesa, actualment, guanya espai a marxes forçades.