Del material esportiu enviat des de Vic, bàsicament samarretes, n’han nascut dos equips de futbol a la ciutat agermanada, Somoto, que porten com a nom Unión Vic.Un de sèniors, futbol papi, que en diuen, que juga en una lliga local de 7 jugadors de camp, entre sectors o barris de Somoto, amb la participació, també, d’un equip hondureny de San Marcos de Colón, a uns 30 quilòmetres de Somoto.
Aquest equip en l’últim campionat va arribar a les semifinals, és a dir, que va quedar 4t de 12 equips. Juguen els diumenges, en un camp de terra que no està en gaire bones condicions. Em recorda els meus temps de jugador aficionat.El responsable del equip, el que els telefona, els va a buscar, organitza l’equip, es cuida de portar aigua (penseu que el sol és molt intens i hi ha risc de deshidratació) i cada dimarts va a la reunió organitzativa dels equips del campionat, es diu Manuel Gutiérrez.
No juguen malament, però tenen alguns problemes, principalment que només pensen a fer gols i descuiden la defensa. El segon problema és que la majoria de dies els falta el porter i un jugador de camp s’hi ha de posar, i altres dies no poden fer l’equip perquè no han arribat tots els jugadors (les sortides de la nit del dissabte fan estralls!).
La majoria de jugadors d’aquest equip són exalcohòlics. N’hi ha que encara no han pogut deixar la beguda, però en Manolo si
no estan en condicions no els deixa jugar. Fa un bon treball. És per això que en un to una mica irònic els diuen “los Pirucas (alcohòlics) de la calle 8”.La majoria de diumenges vaig a donar-los suport i a contribuir al finançament de l’equip, ja que han de pagar l’àrbitre entre tots. Ens passava igual als jugadors veterans del Vic-58, que participàvem en el campionat de veterans de Catalunya. Alguns dies les meves ganes de jugar m’empenyen a tocar pilota, però el sentit comú, la baixa forma física i els més de 8 anys que, per culpa d’una vàlvula que duc al cap, fa que no jugo a futbol, em fan aturar. He gaudit molt, amb ells, i m’han fet passar molt bons moments. Els que em coneixeu ja sabeu que sóc un apassionat del futbol i en Manolo em permet estar a la banda amb ell. Per cert, per poder-hi ser em van inscriure com a ajudant tècnic, ja que algun àrbitre va arribar a dir “dígale al chele que se calme o le expulso”. Ara, com a 2n ajudant, ja puc cridar tranquil!
Una de les curiositats de l’equip és que la majoria de jugadors i tècnics tenim un malnom. Comencem:
Porter: el Pillín (Noel Rodezno).
Defenses: Champú (Denis Díaz), Chivo (Iván Gládiz), el Pastor (Silvio Urei) i el Macuto (Daniel Agulera).
Mig del camp: el Venado (José Esteban Moreno) i el Salsero o Enrique Gaña (Enrique Alvarado).
Davanters: el Dormido (Álex Bustillo) i Tiro al blanco (Edgardo Ochoa).
Equip tècnic: entrenador, Nariz de buey (Manuel Gutiérrez); 1r ajudant, el Medalla (Milo González), i 2n ajudant, Algodón de azúcar (Josep Cullell).
Pel que fa a l’altre equip, el júnior, acaba de començar el campionat: tres partits, 9 punts. L’equip el componen jugadors d’11 a 14 anys del sector o barri núm. 6 de Somoto.
L’entrenador i responsable es diu Orlando José Ramírez Gutiérrez, estudiant d’Enginyeria Agropecuària de 21 anys.
L’equip el formen:
Porter: Oswaldo René Sánchez
Defenses: Humberto José Ramírez, César Arnaldo Ortiz, Jhonny Joel Prado i Carlos Rolando Herrera.
Mig del camp: Dylan Osmar Zepeda, Leandro Noel Bermúdez, Kenni Antonio Rodríguez, Mario Salvador Espinosa i Javier Jonathan González.
Davanters: Arragner Steven Smith, Norlan David Báez, Luis Felipe Ortiz i
Félix Rolando Ruíz.
Tenen un bon equip, juguen tocant la pilota, són alegres, els agrada el futbol i en el joc són disciplinats i saben molt bé quina és la seva posició en el camp.
Des de fa anys, la Unió Esportiva Vic, l’OAR Vic i el Remei F.C ens han donat equipacions que ja no utilitzen i això ha permès que molts joves i persones amb dificultats econòmiques pugin fer esport com un complement de la seva vida. Aquesta també és una manera de fer solidaritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada