Tal com he explicat en escrits anteriors, de les dues vies de l’agermanament, la via ciutadana, d’agermanament de la societat civil, ha estat la que ha permès conèixer millor les realitats diferenciades entre Vic i Somoto a les persones compromeses en la tasca solidària amb la ciutat nicaragüenca.
L’agermanament civil va començar l’any 1998 amb la creació de dues entitats legalitzades, Asomvic-Somoto (2002) i Assomvic-Vic (1999). Aquest agermanament es basava en el coneixement i la pràctica de valors com el respecte, la solidaritat, l’amistat, l’hospitalitat, l’honradesa o el treball voluntari i compromès. Hi havia tota una sèrie d’objectius, entre els quals destacaven:
- Crear xarxes de compromís entre persones i entitats ciutadanes amb els mateixos drets socials i humans però amb realitats molt diferents.
- Estimular el treball voluntari no remunerat com a valor imprescindible i exemple d’igualtat entre els membres d’ambdues societats civils.
- Entendre la solidaritat des del punt de vista de justícia social, i no com un negoci mercantilista.
- Enfortir el coneixement de dues societats amb desenvolupaments humans i econòmics desiguals.
- Fer un seguiment dels projectes finançats per l’Ajuntament de Vic.
Aquests eren els objectius més importants sobre els quals volíem treballar les 15 persones de Vic que vam iniciar el recorregut solidari amb Somoto. Vam tenir la gran sort de trobar, en la primera visita a Somoto, altra gent que ens va transmetre la possibilitat de compartir aquests objectius.
No ha estat fàcil, el treball solidari, però gràcies a la dedicació voluntària i econòmicament desinteressada dels companys de Somoto han estat possibles aquests 12 anys d’agermanament.
Durant aquest temps s’han dut a terme moltes tasques, algunes fàcilment quantificables i d’altres de difícil valoració, en què no és senzill determinar la repercussió real que han tingut entre els ciutadans de Somoto. Aquest treball, en tot cas, ens ha ajudat a obrir els ulls al fet que el món en què vivim és molt diferent d’aquell que ens imaginem i que ens transmet l’opinió pública, que les injustícies continuen i que el model social i polític s’ha de canviar urgentment.
Algunes de les tasques que s’han portat a terme entre els ciutadans de les dues ciutats es poden definir en diferents blocs:
1. Col·laboració directa dels ciutadans
Basada en les aportacions professionals i de convivència de ciutadans de Vic o de Catalunya, que en les seves estades solidàries aporten treball voluntari de manera desinteressada, tenint en compte sempre les ne
cessitats demandades des de Somoto. Mai no s’han volgut organitzar brigades de treball, perquè llavors haguéssim corregut el risc de convertir Assomvic en una mena d’agència de viatges solidaris. També cal destacar que cada persona que hi ha anat s’ha pagat sempre totes les despeses derivades del viatge. Fins ara més de 100 persones han conviscut amb famílies de Somoto gràcies a l’agermanament. També s’ha participat en diferents accions de suport a entitats o associacions de Somoto, com la Casa de la Mujer, la Casa del Adolecente, l’Asociación de Cultura, tallers de defensa del consumidor o de reforestació, xerrades i activitats amb el grup de malalts d’hipertensió, tasques en l’àmbit de la salut o en l’àmbit educatiu o xerrades sobre la cultura i tradicions catalanes i sobre la ciutat de Vic, entre altres. Hem intentat en tot moment buscar l’espai més adient per intercanviar experiències.
2. Col·laboracions d’entitats, de grups professionals i de clubs esportius
- Òptics: tres òptiques de Vic (Estrada, Suprem i Comas) graduen i donen gratuïtament ulleres per a les persones sense recursos, a les quals fa un examen també gratuït l’òptic de Somoto Jorge Luis Moncada, que envia les fitxes amb les necessitats de cada persona a Vic.
- Meteorologia: aportació de material per a la creació d’una xarxa de pluviòmetres i una central meteorològica per tal de preveure alternatives a la sequera que pateix la zona del nord de Nicaragua. Al capdavant d’aquest projecte hi ha en Manel Dot i en Mauricio Cajina.
- Clubs esportius: l’aportació de material esportiu per part de clubs com la Unió Esportiva Vic, l’OAR Vic, el FC Remei, el Bàsquet Vic i d’una botiga de Vic, ha permès que molts joves poguessin practicar l’esport en millors condicions. Actualment hi ha un grup de jugadors de futbol que participen en un campionat de futbol 7 amb la samarreta del Vic i, a més, es diuen Unión Vic.
- Col·legis professionals: el Col·legi d’Aparelladors (Arquitectes Tècnics) d’Osona, amb seu a Vic, va finançar el primer edifici on es van instal·lar les oficines d’Asomvic-Somoto.
- Entitats bancàries: mitjançant les donacions de la Caixa de Manlleu s’ha pogut dotar les escoles agermanades de material escolar i didàctic i quatre escoles de material informàtic i audiovisual.
- La Fundació Humanitària Josep Trueta: ha permès el subministrament de medicines i material sanitari a la farmàcia d’Asomvic per ajudar les famílies amb pocs recursos. Cal remarcar que actualment el Govern sandinista, amb moltes dificultats econòmiques, ha tornat a implantar la gratuïtat de les medicines, cosa que no va passar durant els 16 anys del governs liberals.
3. Escoles agermanades
En aquest moment mantenen els seus vincles d’agermanament dues escoles a cada ciutat.
L’escola rural El Naranjo (Somoto) amb l’escola Sentfores, a la Guixa, i l’escola urbana Salomón de la Selva amb l’escola Dr. Joaquim Salarich de Vic.
Anteriorment hi havia hagut dues escoles més agermanades, però per diferents motius no han continuat la relació.
També es fan donacions de material a les escoles Hermanos Martínez i Barrios Unidos, provinents de les aportacions de diferents entitats ciutadanes, entitats bancaries o de particulars.
4. Universitat de Vic
Dins el marc d’un conveni amb Assomvic-Vic, la Universitat de Vic facilita la possibilitat de fer les pràctiques universitàries de la Facultat de Salut a Somoto. Abans la Facultat d’Educació també ho havia fet a les escoles. Es fa difícil quantificar quants alumnes han fet les pràctiques a Somoto, en aquests 9 anys que fa que dura el conveni. Normalment hi van entre 5 i 8 alumnes i enguany, n’hi ha anat 5, la Cristina Molinero, de Granollers; l’Anna Soldevila, de Banyoles; l’Eva Artacho, de Girona; la Vanesa Rubio, de Girona, i l’Adriana Ortega, de Burgos, que conviuen amb famílies de Somoto i fan les pràctiques al centre de salut.
Aquestes són, bàsicament, les tasques que es duen a terme des d’Asomvic, tot i que de ben segur me n’he deixada alguna.
També he de dir que hi ha projectes que em generen dubtes que voldria exposar, amb tot el respecte als membres de l’associació que hi han treballat. Em pregunto, per exemple, per què la fàbrica de blocs i teules de ciment, que s’havia plantejat com una alternativa mediambiental, perquè no necessitaven cocció amb llenya, ja no funciona; per què el grup d’hipertensos ja no es reuneix; per què la rotació els col·lectius de dones que treballen al local d’Asomvic no es fa i, per tant, han quedat com un grup tancat que no dóna oportunitat a altres dones de formar-se; per què no s’ha buscat un rendiment social a les instal·lacions de l’associació i sembla que només són el local de Radio Amistat, que s’ha convertit, o almenys és el que jo he percebut, en el motiu principal de funcionament d’Asomvic-Somoto.
I a Assomvic-Vic, per què ens costa tant mantenir la flama i la dedicació que vam encendre fa dotze anys?
Tot i això, sempre he cregut que el treball voluntari i desinteressat era la base de l’agermanament i, de fet, m’ha ajudat a entendre que les injustícies es poden combatre. Com deia el Che Guevara “El trabajo voluntario es una escuela creadora de conciencias”.
El trajecte de l’agermanament ha estat llarg i positiu, en general, i ha passat per diferents etapes de més o menys intensitat. Crec sincerament que aquests 12 anys han servit per demostrar que es pot fer solidaritat sense interessos personals, tenint en compte el benefici comunitari.
Però tot, en la vida de les persones, té un principi i un final i precisament quan les coses positives pesen més que no les negatives penso que és el moment de replantejar-se el treball per reorientar-lo cap a altres objectius solidaris. Els Assomvic han de continuar, entre altres coses perquè no és patrimoni de ningú, però jo he decidit caminar altres senders.
Antonio Machado, a Proverbios y cantares, diu:
Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
L’agermanament civil va començar l’any 1998 amb la creació de dues entitats legalitzades, Asomvic-Somoto (2002) i Assomvic-Vic (1999). Aquest agermanament es basava en el coneixement i la pràctica de valors com el respecte, la solidaritat, l’amistat, l’hospitalitat, l’honradesa o el treball voluntari i compromès. Hi havia tota una sèrie d’objectius, entre els quals destacaven:
- Crear xarxes de compromís entre persones i entitats ciutadanes amb els mateixos drets socials i humans però amb realitats molt diferents.
- Estimular el treball voluntari no remunerat com a valor imprescindible i exemple d’igualtat entre els membres d’ambdues societats civils.
- Entendre la solidaritat des del punt de vista de justícia social, i no com un negoci mercantilista.
- Enfortir el coneixement de dues societats amb desenvolupaments humans i econòmics desiguals.
- Fer un seguiment dels projectes finançats per l’Ajuntament de Vic.
Aquests eren els objectius més importants sobre els quals volíem treballar les 15 persones de Vic que vam iniciar el recorregut solidari amb Somoto. Vam tenir la gran sort de trobar, en la primera visita a Somoto, altra gent que ens va transmetre la possibilitat de compartir aquests objectius.
No ha estat fàcil, el treball solidari, però gràcies a la dedicació voluntària i econòmicament desinteressada dels companys de Somoto han estat possibles aquests 12 anys d’agermanament.Durant aquest temps s’han dut a terme moltes tasques, algunes fàcilment quantificables i d’altres de difícil valoració, en què no és senzill determinar la repercussió real que han tingut entre els ciutadans de Somoto. Aquest treball, en tot cas, ens ha ajudat a obrir els ulls al fet que el món en què vivim és molt diferent d’aquell que ens imaginem i que ens transmet l’opinió pública, que les injustícies continuen i que el model social i polític s’ha de canviar urgentment.
Algunes de les tasques que s’han portat a terme entre els ciutadans de les dues ciutats es poden definir en diferents blocs:
1. Col·laboració directa dels ciutadans
Basada en les aportacions professionals i de convivència de ciutadans de Vic o de Catalunya, que en les seves estades solidàries aporten treball voluntari de manera desinteressada, tenint en compte sempre les ne
cessitats demandades des de Somoto. Mai no s’han volgut organitzar brigades de treball, perquè llavors haguéssim corregut el risc de convertir Assomvic en una mena d’agència de viatges solidaris. També cal destacar que cada persona que hi ha anat s’ha pagat sempre totes les despeses derivades del viatge. Fins ara més de 100 persones han conviscut amb famílies de Somoto gràcies a l’agermanament. També s’ha participat en diferents accions de suport a entitats o associacions de Somoto, com la Casa de la Mujer, la Casa del Adolecente, l’Asociación de Cultura, tallers de defensa del consumidor o de reforestació, xerrades i activitats amb el grup de malalts d’hipertensió, tasques en l’àmbit de la salut o en l’àmbit educatiu o xerrades sobre la cultura i tradicions catalanes i sobre la ciutat de Vic, entre altres. Hem intentat en tot moment buscar l’espai més adient per intercanviar experiències.2. Col·laboracions d’entitats, de grups professionals i de clubs esportius
- Òptics: tres òptiques de Vic (Estrada, Suprem i Comas) graduen i donen gratuïtament ulleres per a les persones sense recursos, a les quals fa un examen també gratuït l’òptic de Somoto Jorge Luis Moncada, que envia les fitxes amb les necessitats de cada persona a Vic.
- Meteorologia: aportació de material per a la creació d’una xarxa de pluviòmetres i una central meteorològica per tal de preveure alternatives a la sequera que pateix la zona del nord de Nicaragua. Al capdavant d’aquest projecte hi ha en Manel Dot i en Mauricio Cajina.
- Clubs esportius: l’aportació de material esportiu per part de clubs com la Unió Esportiva Vic, l’OAR Vic, el FC Remei, el Bàsquet Vic i d’una botiga de Vic, ha permès que molts joves poguessin practicar l’esport en millors condicions. Actualment hi ha un grup de jugadors de futbol que participen en un campionat de futbol 7 amb la samarreta del Vic i, a més, es diuen Unión Vic.
- Col·legis professionals: el Col·legi d’Aparelladors (Arquitectes Tècnics) d’Osona, amb seu a Vic, va finançar el primer edifici on es van instal·lar les oficines d’Asomvic-Somoto.
- Entitats bancàries: mitjançant les donacions de la Caixa de Manlleu s’ha pogut dotar les escoles agermanades de material escolar i didàctic i quatre escoles de material informàtic i audiovisual.
- La Fundació Humanitària Josep Trueta: ha permès el subministrament de medicines i material sanitari a la farmàcia d’Asomvic per ajudar les famílies amb pocs recursos. Cal remarcar que actualment el Govern sandinista, amb moltes dificultats econòmiques, ha tornat a implantar la gratuïtat de les medicines, cosa que no va passar durant els 16 anys del governs liberals.
3. Escoles agermanades
En aquest moment mantenen els seus vincles d’agermanament dues escoles a cada ciutat.
L’escola rural El Naranjo (Somoto) amb l’escola Sentfores, a la Guixa, i l’escola urbana Salomón de la Selva amb l’escola Dr. Joaquim Salarich de Vic.
Anteriorment hi havia hagut dues escoles més agermanades, però per diferents motius no han continuat la relació.
També es fan donacions de material a les escoles Hermanos Martínez i Barrios Unidos, provinents de les aportacions de diferents entitats ciutadanes, entitats bancaries o de particulars.
4. Universitat de VicDins el marc d’un conveni amb Assomvic-Vic, la Universitat de Vic facilita la possibilitat de fer les pràctiques universitàries de la Facultat de Salut a Somoto. Abans la Facultat d’Educació també ho havia fet a les escoles. Es fa difícil quantificar quants alumnes han fet les pràctiques a Somoto, en aquests 9 anys que fa que dura el conveni. Normalment hi van entre 5 i 8 alumnes i enguany, n’hi ha anat 5, la Cristina Molinero, de Granollers; l’Anna Soldevila, de Banyoles; l’Eva Artacho, de Girona; la Vanesa Rubio, de Girona, i l’Adriana Ortega, de Burgos, que conviuen amb famílies de Somoto i fan les pràctiques al centre de salut.
Aquestes són, bàsicament, les tasques que es duen a terme des d’Asomvic, tot i que de ben segur me n’he deixada alguna.
També he de dir que hi ha projectes que em generen dubtes que voldria exposar, amb tot el respecte als membres de l’associació que hi han treballat. Em pregunto, per exemple, per què la fàbrica de blocs i teules de ciment, que s’havia plantejat com una alternativa mediambiental, perquè no necessitaven cocció amb llenya, ja no funciona; per què el grup d’hipertensos ja no es reuneix; per què la rotació els col·lectius de dones que treballen al local d’Asomvic no es fa i, per tant, han quedat com un grup tancat que no dóna oportunitat a altres dones de formar-se; per què no s’ha buscat un rendiment social a les instal·lacions de l’associació i sembla que només són el local de Radio Amistat, que s’ha convertit, o almenys és el que jo he percebut, en el motiu principal de funcionament d’Asomvic-Somoto.
I a Assomvic-Vic, per què ens costa tant mantenir la flama i la dedicació que vam encendre fa dotze anys?
Tot i això, sempre he cregut que el treball voluntari i desinteressat era la base de l’agermanament i, de fet, m’ha ajudat a entendre que les injustícies es poden combatre. Com deia el Che Guevara “El trabajo voluntario es una escuela creadora de conciencias”.
El trajecte de l’agermanament ha estat llarg i positiu, en general, i ha passat per diferents etapes de més o menys intensitat. Crec sincerament que aquests 12 anys han servit per demostrar que es pot fer solidaritat sense interessos personals, tenint en compte el benefici comunitari.
Però tot, en la vida de les persones, té un principi i un final i precisament quan les coses positives pesen més que no les negatives penso que és el moment de replantejar-se el treball per reorientar-lo cap a altres objectius solidaris. Els Assomvic han de continuar, entre altres coses perquè no és patrimoni de ningú, però jo he decidit caminar altres senders.
Antonio Machado, a Proverbios y cantares, diu:Caminante, son tus huellas
el camino y nada más;
caminante, no hay camino,
se hace camino al andar.
Al andar se hace el camino,
y al volver la vista atrás
se ve la senda que nunca
se ha de volver a pisar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada