Després dels primers dies, en què hem fet més acollidora la nostra casa somotenya, hem anat, encara d’una manera molt incipient, introduint les activitats socials en què volem participar, sempre amb el vist-i-plau de la ciutadania de Somoto i de l’alcaldia de la ciutat.
Hem tingut entrevistes amb l’alcalde, Wilson Pablo Montonya, del Frente Sandinista, amic i coneixedor de la realitat de Vic i de les nostres intencions de col·laborar amb activitats lligades a l’àmbit social, especialment amb els nens i amb les comunitats rurals: educació, menjadors infantils i gent gran. Tenim molt clar que la nostra col·laboració no pot interferir en el dia a dia de les activitats previstes per l’Alcaldia. En Wilson voldria que hi col·laborés en l’àmbit tècnic, però en principi només li donaré opinió si me la demana, però no voldria treballar-hi formalment. Després de trenta anys crec que ha arribat el moment de fer una altra tasca. 
Hem fet una aproximació a l’elaboració del procés de redacció del pressupost municipal, per comunitats i barris, on es detallen les prioritats de cada lloc, de manera que el municipi pot donar prioritat a les demandes de la població organitzada, segons les possibilitats econòmiques municipals, evidentment. Hem estat a les comunitats de San Jose de Icalupe, el Naranjo, Hermanos Martínez, el Melonar, Cacaulí, Aguas Calientes, San Luis, los Cedros, Chiquilin, Ventanas, la Carbonera i Tierras Coloradas. Sens dubte és un procés interessant i compromès. Hi participen militants tant del partit Liberal com del Sandinista i la població en general. Està organitzat des dels “Comités del Poder Ciudadano” (CPC). L’experiència, de moment i sense haver-hi aprofundit, ens sembla molt bona i és una manera més participativa que la nostra d’elaborar els pressupostos municipals. En el nostre món la participació ciutadana queda només en les paraules.
Una altra activitat serà participar en les actuacions previstes per Asomvic de Somoto, entitat germana d’Assomvic de Vic. Els seus responsables col·laboren de manera voluntària i sense cap remuneració, una realitat difícilment comparable amb altres entitats de Nicaragua. De moment ja hem fet una primera reunió amb la junta directiva.
També volem potenciar el vincle amb les escoles agermanades: El Naranjo amb la Guixa i Salomón de la Selva amb l’escola Dr. Joaquim Salarich. Hi ha dues escoles més amb les quals es col·labora, tot i que no hi ha agermanament escolar: Hermanos Martínez i Barrios Unidos. Dues són urbanes i dues són rurals. Ens hem reunit amb els directors de les quatre escoles i semblen molt ben predisposats. Portem material escolar i una ajuda de Caixa Manlleu per dotar d’algun aparell informàtic les escoles agermanades.
Finalment està previst donar suport a l’escola d’ensenyament especial. És una escola pública que amb la voluntat dels mestres, tot i les mancances materials i logístiques, fa una tasca admirable. Atenen nens amb discapacitats auditives i visuals; amb discapacitats psíquiques i amb problemàtiques familiars o d’entorn greus. La nostra tasca consistiria a facilitar el transport a les comunitats als professionals que fan seguiment dels alumnes i les famílies.
Aquests són els primers compromisos que hem agafat. Segurament en sortiran de nous i alguns dels previstos, per la forma de fer Nica, no es podran portar a terme. Aquest país camina, però costa molt organitzar-se per les mancances econòmiques.
El meu fill Ton i la Mònica tornen a Catalunya el proper 25 d’agost. La Mònica tornarà a Nicaragua dia 15 de setembre. Durant aquests dies estaré sol i intentaré organitzar un calendari de treball. La setmana del 21 de setembre començarem les tasques de col·laboració.
Hem comprat un cotxe de segona mà, una “camioneta”, que en diuen aquí, i això ens permetrà millorar la mobilitat i poder col·laborar en els diferents àmbits que hem comentat. Ja podeu entendre que és complicat, desplaçar-se per un municipi que té 53 comunitats i una extensió com la comarca d’Osona, però amb carreteres i camins sense pavimentar.
Nicaragua té una mística especial, però també uns espais i uns paisatges realment bonics. Hem visitat el Cañón de Somoto, Granada i les isletas, el volcà Masaya, San Juan del Sur, el llac de Nicaragua (Cocibolca) i el de Managua (Xolotlán), així com els llocs més emblemàtics de la capital. I encara ens queden altres llocs meravellosos per descobrir. Esperem que això us animi a visitar-nos. Ja ho saber, teniu casa i “camioneta” “a la orden”.
1 comentari:
Teniu treball afer. Molta sort
Publica un comentari a l'entrada