21 - Cañon de Somoto o de Namancambre - 07-01-12

Aquests dies de festes hem dedicat més temps a l’oci i a les caminades i, encara que ja el coneixíem de viatges anteriors, hem tornat a un paratge realment extraordinari, el congost o “cañón” de Namancambre, com s’anomena en llengua nàhuatl, el “cañón” de Somoto.

Aquesta meravella de la naturalesa és un tall en la roca volcànica, segurament formada per una falla geològica, però també pel pas de les aigües del riu Coco, conegut com Wangki quan passa per les terres de la nació Miskita abans de desembocar al mar Atlàntic. Té un recorregut de 5 km, amb amplades variables d’entre 10 i 15 metres i amb unes alçades que varien entre els 100 i els 120 metres.

Està situat a uns 15 Km de la ciutat de Somoto, entre les comunitats de Namancambre, Sonís, las Papayas, la Pintada i el Guayabo. La seva inaccessibilitat ha fet que no fos gaire conegut entre la gent de Somoto ni de Nicaragua en general. Els camperols de les comunitats per les quals passa, que l’anomenaven “las estrechuras”, l’han fet servir històricament per pescar, rentar la roba i abeurar el bestiar, però no va ser fins el desembre del 2004 que un grup de geòlegs txecs i nicaragüencs van “descobrir” la seva importància hidrogràfica i geològica.

Avui dia hi podem trobar una petita infraestructura turística, amb guies que en l’època de pluges sembren blat de moro i frijoles i en l’època seca acompanyen els visitants per guanyar-se la vida. S’hi poden fer dos recorreguts: un per l’aigua, en què els guies t’acompanyen amb uns pneumàtics; i un altre a peu per les zones altes del congost, on Marena (Ministerio del Ambiente y los Recursos Naturales) i l’Alcaldia de Somoto han construït uns camins i uns miradors que permeten gaudir de les impressionants vistes.
Es diu que es tracta d’una de les formacions rocoses més antigues de Centreamèrica, entre uns 7 o 10 milions d’anys, i té un gran valor per la varietat de flora i fauna. És curiós observar que a les parets d’una banda hi ha orquídies, on toca l’ombra, i a l’altra, on toca el sol, cactus.

El mes d’agost, acompanyats d’en Ton Cullell i d’en Christian Sandoval, vam fer el recorregut per l’aigua i aquest dies de desembre, amb en Mauricio Cajina i les seves filles, Maurel i Mery, vam fer el recorregut a peu.

En podeu veure fotografies al blog. (www.gallopintosomoto.blogspot.com)

Amics, si mai visiteu Somoto cal anar al “cañón” de Namancambre. No us en penedireu!