Ens agradaria ser optimistes sobre el futur d’Assomvic, però la manera d’analitzar i interpretar els 12 anys de l’agermanament solidari entre Somoto i Vic ens fa veure el futur bastant fosc. Intentarem donar la nostra opinió i les raons d’aquestes impressions.
Les idees d’en Manuelito Maldonado, el suport d’en Jacint Codina i la voluntat dels grups de persones impulsores de l’agermanament, tant a Somoto com a Vic, tenien com a objectiu crear un model diferent d’agermanament basat en la participació voluntària i no remunerada de la societat civil com a element primordial i impulsor.
Assomvic es fonamenta en dues vies:
Via institucional: basada en convenis definits pels criteris establerts en els plans de desenvolupament econòmic i social del municipi de Somoto. Aquests convenis s’establien independentment dels colors polítics que governessin tant a l’Alcaldia de Somoto com a l’Ajuntament de Vic. Eren quadriennals i els avalava i en feia seguiment el Fons Català de Cooperació. Ara Vic s’ha qüestionat aquesta via.
Via de la societat civil: està orientada a la col·laboració i a la mobilització participativa dels ciutadans en el seguiment dels projectes, però no en la gestió d’aquests projectes. La gestió econòmica queda sempre en mans dels dos ajuntaments. Assomvic mai no ha volgut actuar com una ONG clàssica i per això no ha gestionat recursos econòmics, de manera que s’ha enfortit el treball voluntari de la societat civil i s’ha garantit que la totalitat dels diners destinats als projectes hi anessin a parar íntegrament. La funció d’Assomvic és donar a conèixer un altre món i establir ponts de col·laboració entre les dues ciutats. Avui dia cal reconèixer que aquesta via està pràcticament adormida.
La idea de l’agermanament solidari ha estat sempre impulsar la participació ciutadana en els recursos públics destinats a la cooperació, treballar per la no professionalització de la tasca solidària, per no crear estructures de sous i, per tant, una manera de viure de la solidaritat, tant als països del món occidental com als països receptors de l’ajuda. No creiem que la cooperació hagi d’estar sotmesa a les indicacions o al control excessiu del món occidental sobre els projectes solidaris decidits des de Somoto. Impulsar les institucions municipals volia dir fomentar i enfortir la democràcia. Avui dia creiem que aquests principis s’han trencant.
Existeixen dubtes, reticències, cansaments i desencisos. Tots en som responsables. Molts fets poden haver portat a la situació en què es troba actualment l’agermanament. Potser el problema és que no hem sabut incentivar ni transmetre l’engranatge de les idees inicials.
Tota aquesta situació ens porta a fer-nos una sèrie de reflexions:
- L’etapa en què Marcio Rivas va ser alcalde no hi va haver bona comunicació amb l’Ajuntament de Vic i això, encara que no fos definitiu, segurament va ajudar a refredar la relació entre les dues alcaldies. Semblava que res no podria fer canviar la dinàmica del model d’ajuda establert fins llavors, la qual cosa no va ajudar a crear el caliu necessari per mantenir l’agermanament viu.
- El canvi d’alcalde a l’Ajuntament de Vic i la nova estructura de responsabilitats polítiques, que ha intentat esborrar tot allò que sonava a Jacint Codina, tampoc no hi ha ajudat gaire.
- Les reticències sobre alguns membres d’Assomvic per part d’alguns representants polítics de l’actual govern de Vic també han afectat l’agermanament.
- L’alcalde de Somoto, en el seu viatge a l’Estat espanyol, que es va finançar ell mateix, va intentar establir de nou els ponts de relació institucional, però el resultat és incert.
- La visita de representants de l’Ajuntament de Vic, finançada per la Diputació de Barcelona, ha servit de poc, perquè ens fa la impressió que la decisió de modificar aquest agermanament institucional, perfectament acceptable i legítima, però també discutible ja estava presa abans de marxar de Vic. Per tant, no entenem ben bé per què va servir el viatge.
- Pel que fa a la societat civil de Vic, també hem de reconèixer que té molts punts febles i, d’altra banda, les ONG que configuren el Consell Municipal de Cooperació tampoc no han tingut cap interès a entendre aquest agermanament. Sempre han vist Assomvic com un competidor i com una amenaça als recursos que haguessin volgut per als seus projectes.
- Un altre punt que no ha ajudat Assomvic de Vic ha estat el fet que no hi hagués una renovació de responsables i això provoca, evidentment, un cansament latent. Segurament part de la culpa és nostra per no haver sabut engrescar més gent. El que queda clar, en tot cas, és que cal un canvi de responsables i que la manca de constància dels membres de l’associació implica un perill de continuïtat.
- A Somoto el desencís és evident. La situació social i econòmica del país, i no és cap tòpic, estan sota mínims, i això té un ressò directe en la gestió d’Asomvic. Ara com ara, com diu una alcaldessa de la nova formada del FSLN, “la gent està inactiva, desmotivada i sense il·lusió. Són molts anys de demanar i esperar un canvi, però després de 16 anys de sistema neoliberal es fa difícil tornar a organitzar la societat”. La gent es busca la vida com pot i ens consta que algunes persones de la directiva d’Asomvic a Somoto han rebut ajudes econòmiques per la seva gestió. Això ha perjudicat molt l’entitat. Ara mateix l’únic estímul sembla que és la gestió de Radio Amistad, però la ràdio no es pot concebre sense el marc social que representa Asomvic.
Vivim en un món ple de formalitats i de normes. Entre Vic i Somoto no hi ha cap document signat en què es digui que totes dues ciutats estan agermanades, però els convenis institucionals i la relació de la societat civil avalen sense cap mena de dubte l’agermanament. Aquest aclariment va dirigit a les persones que des de Vic han insinuat que l’agermanament no era legal perquè aquest paper no existia. És cert que sempre hem fugit de les formalitats i hem buscat el compromís social com a element aglutinador.
Hi ha projectes de la societat civil, com ara els agermanament d’escoles, les pràctiques universitàries de la UVIC, la col·laboració de Caixa Manlleu, la col·laboració amb els clubs esportius, botigues esportives i òptiques o el projecte de meteorologia que, entre altres, fan mantenir viva la relació entre les dues ciutats.
Pel que fa a les pràctiques dels alumnes de la UVIC a Somoto, no entenem gaire per què quan tornen perden el contacte amb l’associació i, fins i tot, en molts casos, amb les famílies que els han acollit.
Durant aquests 12 anys la tasca de l’agermanament ha estat positiva, amb alts i baixos per part dels diferents actors que l’han impulsat, però gratificant. Ara, en canvi, s’haurien de buscar noves motivacions i nous actors, tant a Somoto com a Vic, per intentar redefinir l’agermanament. Si no, el futur és preocupant. Uns nous estatuts, amb nous objectius, facilitarien l’entrada de gent nova, activa i solidària a totes dues associacions.
Amb tota seguretat, per nosaltres dos res no ha canviat ni socialment ni econòmicament en la situació entre les dues ciutats. Assomvic, des del començament, es va definir amb quatre conceptes que nosaltres interpretem de la manera següent:
Justícia: creiem en el concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus. En un món on les desigualtat són tan marcades, ens cal lluitar per canviar el sistema i el model econòmic. Amb el model de la caritat, l’assistencialisme o el clientelisme no s’estableix la justícia social.
Dignitat: creiem en el respecte a les persones, tant individualment com col·lectivament. Per aconseguir la justícia social és important que els homes i dones se sentin dignes, perquè només així podran lluitar per millorar la seva situació.
Llibertat: creiem que els drets dels ciutadans han d’estar protegits per una comunitat civil organitzada. La dignitat ens permet que mitjançant la lluita per la llibertat, entesa com la condició d’aquell que no està subjecte a un poder estrany o a una autoritat arbitrària, aconseguim un equilibri social en què desterrem l’egoisme individual i establim els valors col·lectius com una eina de transformació social.
Revolució: creiem en els canvis totals, radicals. Entenem la revolució com el canvi fonamentat en el poder a favor de la societat civil. Les organitzacions polítiques actuals han establert models econòmics i socials basats en les falses democràcies formals. La nostra llibertat ens empeny cap a una revolta personal i col·lectiva constant per buscar la transformació del món actual i poder lluitar contra la injustícia social mundialment establerta.
Un agermanament hauria de ser un instrument, un gra de sorra, per contribuir a fer un món més just, a fer un canvi social i a educar en les diferències, en la igualtat i en la justícia. La solidaritat de Vic no ha de ser només amb Somoto. Hi ha moltes situacions de desequilibri social accentuat a molts països i per això la implicació de la societat és important, però la cooperació mai no pot ser un projecte personal o d’un partit polític sense estratègia continuada o sense projectes ben gestionats.
No som optimistes, i això segurament és perquè estem cansats. Sense un canvi d’actituds, dels ajuntaments i dels membres de les dues associacions, veiem difícil la continuïtat de l’agermanament. La tasca de l’agermanament hauria de ser voluntària, independent, sense remuneració econòmica i políticament transparent i desinteressada.
La nostra experiència de vida a Nicaragua està sent molt positiva i humanament enriquidora i ens ajuda a entendre millor les diferències i les desigualtats i el fet que el sistema mundial establert manté i perpetua aquestes realitats injustes. Aquesta experiència ens empeny a continuar caminant, però potser per un altre camí.
“ El trabajo voluntario es una escuela creadora de conciencias” - Che Guevara
Les idees d’en Manuelito Maldonado, el suport d’en Jacint Codina i la voluntat dels grups de persones impulsores de l’agermanament, tant a Somoto com a Vic, tenien com a objectiu crear un model diferent d’agermanament basat en la participació voluntària i no remunerada de la societat civil com a element primordial i impulsor.
Assomvic es fonamenta en dues vies:
Via institucional: basada en convenis definits pels criteris establerts en els plans de desenvolupament econòmic i social del municipi de Somoto. Aquests convenis s’establien independentment dels colors polítics que governessin tant a l’Alcaldia de Somoto com a l’Ajuntament de Vic. Eren quadriennals i els avalava i en feia seguiment el Fons Català de Cooperació. Ara Vic s’ha qüestionat aquesta via.
Via de la societat civil: està orientada a la col·laboració i a la mobilització participativa dels ciutadans en el seguiment dels projectes, però no en la gestió d’aquests projectes. La gestió econòmica queda sempre en mans dels dos ajuntaments. Assomvic mai no ha volgut actuar com una ONG clàssica i per això no ha gestionat recursos econòmics, de manera que s’ha enfortit el treball voluntari de la societat civil i s’ha garantit que la totalitat dels diners destinats als projectes hi anessin a parar íntegrament. La funció d’Assomvic és donar a conèixer un altre món i establir ponts de col·laboració entre les dues ciutats. Avui dia cal reconèixer que aquesta via està pràcticament adormida.
La idea de l’agermanament solidari ha estat sempre impulsar la participació ciutadana en els recursos públics destinats a la cooperació, treballar per la no professionalització de la tasca solidària, per no crear estructures de sous i, per tant, una manera de viure de la solidaritat, tant als països del món occidental com als països receptors de l’ajuda. No creiem que la cooperació hagi d’estar sotmesa a les indicacions o al control excessiu del món occidental sobre els projectes solidaris decidits des de Somoto. Impulsar les institucions municipals volia dir fomentar i enfortir la democràcia. Avui dia creiem que aquests principis s’han trencant.
Existeixen dubtes, reticències, cansaments i desencisos. Tots en som responsables. Molts fets poden haver portat a la situació en què es troba actualment l’agermanament. Potser el problema és que no hem sabut incentivar ni transmetre l’engranatge de les idees inicials.
Tota aquesta situació ens porta a fer-nos una sèrie de reflexions:
- L’etapa en què Marcio Rivas va ser alcalde no hi va haver bona comunicació amb l’Ajuntament de Vic i això, encara que no fos definitiu, segurament va ajudar a refredar la relació entre les dues alcaldies. Semblava que res no podria fer canviar la dinàmica del model d’ajuda establert fins llavors, la qual cosa no va ajudar a crear el caliu necessari per mantenir l’agermanament viu.
- El canvi d’alcalde a l’Ajuntament de Vic i la nova estructura de responsabilitats polítiques, que ha intentat esborrar tot allò que sonava a Jacint Codina, tampoc no hi ha ajudat gaire.
- Les reticències sobre alguns membres d’Assomvic per part d’alguns representants polítics de l’actual govern de Vic també han afectat l’agermanament.
- L’alcalde de Somoto, en el seu viatge a l’Estat espanyol, que es va finançar ell mateix, va intentar establir de nou els ponts de relació institucional, però el resultat és incert.
- La visita de representants de l’Ajuntament de Vic, finançada per la Diputació de Barcelona, ha servit de poc, perquè ens fa la impressió que la decisió de modificar aquest agermanament institucional, perfectament acceptable i legítima, però també discutible ja estava presa abans de marxar de Vic. Per tant, no entenem ben bé per què va servir el viatge.
- Pel que fa a la societat civil de Vic, també hem de reconèixer que té molts punts febles i, d’altra banda, les ONG que configuren el Consell Municipal de Cooperació tampoc no han tingut cap interès a entendre aquest agermanament. Sempre han vist Assomvic com un competidor i com una amenaça als recursos que haguessin volgut per als seus projectes.
- Un altre punt que no ha ajudat Assomvic de Vic ha estat el fet que no hi hagués una renovació de responsables i això provoca, evidentment, un cansament latent. Segurament part de la culpa és nostra per no haver sabut engrescar més gent. El que queda clar, en tot cas, és que cal un canvi de responsables i que la manca de constància dels membres de l’associació implica un perill de continuïtat.
- A Somoto el desencís és evident. La situació social i econòmica del país, i no és cap tòpic, estan sota mínims, i això té un ressò directe en la gestió d’Asomvic. Ara com ara, com diu una alcaldessa de la nova formada del FSLN, “la gent està inactiva, desmotivada i sense il·lusió. Són molts anys de demanar i esperar un canvi, però després de 16 anys de sistema neoliberal es fa difícil tornar a organitzar la societat”. La gent es busca la vida com pot i ens consta que algunes persones de la directiva d’Asomvic a Somoto han rebut ajudes econòmiques per la seva gestió. Això ha perjudicat molt l’entitat. Ara mateix l’únic estímul sembla que és la gestió de Radio Amistad, però la ràdio no es pot concebre sense el marc social que representa Asomvic.
Vivim en un món ple de formalitats i de normes. Entre Vic i Somoto no hi ha cap document signat en què es digui que totes dues ciutats estan agermanades, però els convenis institucionals i la relació de la societat civil avalen sense cap mena de dubte l’agermanament. Aquest aclariment va dirigit a les persones que des de Vic han insinuat que l’agermanament no era legal perquè aquest paper no existia. És cert que sempre hem fugit de les formalitats i hem buscat el compromís social com a element aglutinador.
Hi ha projectes de la societat civil, com ara els agermanament d’escoles, les pràctiques universitàries de la UVIC, la col·laboració de Caixa Manlleu, la col·laboració amb els clubs esportius, botigues esportives i òptiques o el projecte de meteorologia que, entre altres, fan mantenir viva la relació entre les dues ciutats.
Pel que fa a les pràctiques dels alumnes de la UVIC a Somoto, no entenem gaire per què quan tornen perden el contacte amb l’associació i, fins i tot, en molts casos, amb les famílies que els han acollit.
Durant aquests 12 anys la tasca de l’agermanament ha estat positiva, amb alts i baixos per part dels diferents actors que l’han impulsat, però gratificant. Ara, en canvi, s’haurien de buscar noves motivacions i nous actors, tant a Somoto com a Vic, per intentar redefinir l’agermanament. Si no, el futur és preocupant. Uns nous estatuts, amb nous objectius, facilitarien l’entrada de gent nova, activa i solidària a totes dues associacions.
Amb tota seguretat, per nosaltres dos res no ha canviat ni socialment ni econòmicament en la situació entre les dues ciutats. Assomvic, des del començament, es va definir amb quatre conceptes que nosaltres interpretem de la manera següent:
Justícia: creiem en el concepte de justícia que incorpora el reconeixement dels drets socials dels individus. En un món on les desigualtat són tan marcades, ens cal lluitar per canviar el sistema i el model econòmic. Amb el model de la caritat, l’assistencialisme o el clientelisme no s’estableix la justícia social.
Dignitat: creiem en el respecte a les persones, tant individualment com col·lectivament. Per aconseguir la justícia social és important que els homes i dones se sentin dignes, perquè només així podran lluitar per millorar la seva situació.
Llibertat: creiem que els drets dels ciutadans han d’estar protegits per una comunitat civil organitzada. La dignitat ens permet que mitjançant la lluita per la llibertat, entesa com la condició d’aquell que no està subjecte a un poder estrany o a una autoritat arbitrària, aconseguim un equilibri social en què desterrem l’egoisme individual i establim els valors col·lectius com una eina de transformació social.
Revolució: creiem en els canvis totals, radicals. Entenem la revolució com el canvi fonamentat en el poder a favor de la societat civil. Les organitzacions polítiques actuals han establert models econòmics i socials basats en les falses democràcies formals. La nostra llibertat ens empeny cap a una revolta personal i col·lectiva constant per buscar la transformació del món actual i poder lluitar contra la injustícia social mundialment establerta.
Un agermanament hauria de ser un instrument, un gra de sorra, per contribuir a fer un món més just, a fer un canvi social i a educar en les diferències, en la igualtat i en la justícia. La solidaritat de Vic no ha de ser només amb Somoto. Hi ha moltes situacions de desequilibri social accentuat a molts països i per això la implicació de la societat és important, però la cooperació mai no pot ser un projecte personal o d’un partit polític sense estratègia continuada o sense projectes ben gestionats.
No som optimistes, i això segurament és perquè estem cansats. Sense un canvi d’actituds, dels ajuntaments i dels membres de les dues associacions, veiem difícil la continuïtat de l’agermanament. La tasca de l’agermanament hauria de ser voluntària, independent, sense remuneració econòmica i políticament transparent i desinteressada.
La nostra experiència de vida a Nicaragua està sent molt positiva i humanament enriquidora i ens ajuda a entendre millor les diferències i les desigualtats i el fet que el sistema mundial establert manté i perpetua aquestes realitats injustes. Aquesta experiència ens empeny a continuar caminant, però potser per un altre camí.
“ El trabajo voluntario es una escuela creadora de conciencias” - Che Guevara
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada