11 "Canasta basica" a Nicaragua - (24-10-09)

La “canasta bàsica” és la referència econòmica sobre el que una família formada per dos adults i quatre nens necessita per subsistir durant un mes a Nicaragua.
L’Instituto Nacional de Información de Desarrollo, INIDE, és la institució nicaragüenca que elabora cada mes la "canasta básica". El mes de setembre d’enguany, el valor en córdobas és de 8.328,6 (298 €, si tenim en compte que un euro són 28 córdobas).
Podeu consultar en el quadre de l’annex 1 la relació dels 53 productes que es consideren bàsics i les quantitats necessàries que n’hauria de consumir cada família per mantenir unes condicions alimentàries i higièniques acceptables.

Aquest quadre es divideix en tres apartats: productes alimentaris, que representen un 60% del total de la “canasta bàsica”; productes per a la llar, que representen un 30%, i peces de vestir, que representen un 10% del total.
Més avall també reproduïm el quadre de salaris mínims establerts. La primera conclusió que se n’extreu, si comparem els dos quadres, és que la quantitat de córdobas necessària per viure d’acord amb els salaris mínims és pràcticament inaccessible per a la majoria de famílies nicaragüenques. Aquestes referències són per a les zones urbanes, on el nivell de treball, que vol dir un sou més o menys estable, és més gran, tot i que insuficient. Però en les comunitats rurals és totalment impossible tenir uns ingressos estables per poder arribar als nivells econòmics mínims que permetin viure amb una nutrició i higiene acceptables. Cal tenir en compte que un 47,9% de la població nicaragüenca viu al llindar de la pobresa, amb menys de 2 dòlars al dia
Aquest últim mes hem estat en contacte amb la majoria de comunitats rurals del municipi de Somoto i us podem assegurar que les necessitats alimentàries són prioritàries i urgents, ja que la segona collita (a Nicaragua se’n fan dues cada any) no ha existit a causa de la sequera.
La solució per a molts pagesos és anar a treballar a El Salvador o a Costa Rica per uns mesos i després esperar que l’any que ve, cap al juliol de 2010, les collites siguin millors que enguany. Cal tenir en compte que sense aigua no poden sembrar, ja que no hi ha infraestructures de regadiu. Per nosaltres això és una realitat impactant. Si la vida del camperol a Catalunya és complicada i variable, aquí ho tenen molt pitjor, perquè absolutament tot queda en mans de la climatologia i el canvi climàtic no hi ajuda en absolut. Com diu Manu Chao a la cançó El clandestino “El hambre llega y el hombre se va". És a dir, si les coses no canvien, només els queda el camí de la migració, amb papers o sense.
El Govern sandinista de Nicaragua té alguns programes de producció alimentària, com "Hambre cero", que intenta pal·liar la situació. En una altra ocasió parlarem més a fons d’aquests programes i de quins àmbits abracen.
Una segona conclusió, és que la pobresa enguany augmentarà significativament. A Guatemala, per exemple, el Congrés ja ha decretat l’estat de calamitat per “hambruna”. Penseu que Somoto, a més, està situat en un dels departaments més secs i pobres de Nicaragua. Per tal que tingueu una perspectiva de la realitat, des de finals de setembre i el mes d’octubre, un període teòricament dels més plujosos de l’any, només ha plogut 6 dies amb unes quantitats insignificants (el dia 26 de setembre, uns 9 litres; el dia 28 de setembre, uns 3 litres; el dia 6 d’octubre, uns 3 litres; el dia 9 d’octubre, uns 7 litres; el dia 19 d’octubre, uns 4 litres, i el dia 22 d’octubre, uns 6 litres per m2). Aquests controls els podem fer gràcies a un dels pluviòmetres que en Manel Dot va facilitar a Asomvic. Cal dir que cada dia estem més sensibilitzats amb la problemàtica de l’aigua perquè vegem les conseqüències directes que té en la població.
Tornant a la “canasta bàsica” i perquè pugueu tenir la referència del es pot guanyar a Nicaragua si es té la sort de tenir una feina estable, els salaris mínims segons acords ministerials de l’any 2008 són:
Es la retribución mínima que el patrono debe pagar al empleado por su trabajo. Pretende garantizar al trabajador un ingreso tal que le permita cubrir sus propias necesidades básicas y las de su familia.

A l’Estat espanyol, el 2009, el salari mínim és de 20,80 €/dia, 624 €/mes i 8.736 €/any (14 pagues anuals).

Comparació dels sous mínims entre l’Estat espanyol i Nicaragua

Estat espanyol
20,80 €/dia

624€/mes


Nicaragua

2,21€/dia 62Córdobas
64,32€/mes 1.801Córdobas


La diferència és evident, però no podem interpretar aquests quadres de manera demagògica, perquè s’ha de tenir en compte que el nivell de vida i, per tant, de preus, és molt diferent en cada país. Així i tot, és totalment injust que les diferències en el nivell de vida i de comoditats siguin tan abismals. Les diferències respecte al nostre món, ja ho veieu, són tan grans que ens poden ajudar a entendre millor les raons que obliguen tanta gent a sortir del seu país per intentar solucionar la seva precària situació econòmica.
Després de tots els viatges que hem fet a Nicaragua i a altres països d'Amèrica Central, sempre se’ns plantegen moltes preguntes, algunes obligades i reiterades. Per què hem tingut la sort de néixer on hem nascut? La solidaritat i la justícia social, no haurien d’implicar forçosament una transformació econòmica i social? Per què el model econòmic mundial en lloc d’intentar llimar aquestes diferències ajuda a perpetuar-les?
És urgent trobar un nou model i replantejar-nos la solidaritat i el compromís social. Sembla que l’única preocupació del nostre món sigui garantir el que anomenem "democràcia" en aquests països, encara que com diu el nostre amic Manuelito "no puede haber democracia donde haya hambre. El modelo democrático actual es un engaño".