Les últimes setmanes els despropòsits de l’equip de govern municipal de Vic han estat notícia. L’aventura política de no empadronar els immigrants sense papers al padró municipal crec, sense valorar-ne a fons les conseqüències, que afecta com a mínim dos drets universals com són la sanitat i l’educació, a més de les conseqüències polítiques i socials que aquest fet pot comportar. He treballat durant més de 35 anys a l’Ajuntament de Vic i en aquests anys he conegut els quatre alcaldes democràtics i que han treballat per la ciutat i els seus ciutadans. Desgraciadament conec molt bé com actua l’actual consistori, els membres del qual solen abusar de la improvisació i solen pensar primer en el benefici polític, per sobre del benefici ciutadà. He d’admetre que la postura de CiU, amb l’alcalde al capdavant, no m’ha sorprès, ni la postura del PSC, perquè conec bé el que pensen els dirigents de Vic sobre la immigració. El que sí que m’ha sorprès ha estat la postura d’ERC i del seu cap de llista. No l’entenc, sincerament, i si la justificació és treure’n un possible rèdit polític, encara menys.
Com a ciutadà empadronat a Vic he sentit que amb aquesta decisió municipal es menyspreaven els drets de les persones i crec que, a més, no hi havia cap programa polític, exceptuant, el de la Plataforma per Catalunya, que tots sabem de quin peu calça, que hagués plantejat el tema. Ja es veurà el benefici polític que n’hauran tret, perquè sembla una estratègia per prendre vots a la PXC, però val a dir que si aquests tres partits no són xenòfobs, aquests vots no els haurien d’interessar o, com a mínim, no aconseguits d’aquesta manera. Passi el que passi, Vic ha encetat un debat que posa a prova el delicat equilibri social de la ciutat i, de passada, val a dir que no ajuda gens a consolidar la feina de tantes i tantes entitats i persones que han fet possible que la convivència a la ciutat sigui un exemple.
L’altre dia se’m va acudir pensar què farien el polítics de Vic si haguessin de gestionar la vida social i política de Somoto, una ciutat amb un nombre molt similar d’habitants. Aquest pensament, o somni, em va dur a canviar els polítics de Vic pels de Somoto i els de Somoto pels de Vic.
Aquesta idea va madurar mentre comparava els pressupostos municipals i l’estructura salarial dels polítics d’un lloc i de l’altre per a l’any 2010.
Ajuntament de Vic: 41.081.928 € = 1.150.293.984 córdobas
Alcaldia de Somoto: 1.096.490 € = 30.701.742 córdobas
(1€ equival a 28 córdobas)
Algú es pot imaginar com gestionarien en Josep Ma Vila d’Abadal, en Xavier Solà, en Pep Burgaya, en Joan López i tot l’equip de govern municipal de Vic un pressupost de 1.096.490 €? No me’ls imagino quan els camperols els anessin a demanar diners per un “cajón” (taüt) per poder enterrar un familiar, els sol·licitessin medicines per un infant malalt, els truquessin al telèfon particular per demanar el vehicle municipal per traslladar un familiar a l’hospital des d’una comunitat llunyana del centre urbà o, simplement, els exposessin la necessitat d’aconseguir menjar, donades les condicions de greu sequera actuals, i així infinitat de demandes d’uns ciutadans l’anhel principal dels quals és poder aconseguir els diners per immigrar als països de l’anomenat “primer món” per sortir de la pobresa.
Els seria molt més fàcil al polítics de Somoto, Wilson Pablo Montoya, , Blanca Nubia Aráuz, Mauricio Lorente, Róger Cáceres, Amparo Reyes y Jairo López gestionar a Vic els 41.081.928 €, ja que estan acostumats a treure recursos de sota les pedres per apaivagar les necessitats més elementals dels 40.000 habitants de Somoto, si fa o no fa els mateixos que té Vic.
Segurament això seria massa complicat. Seria més fàcil que durant tres anys deixéssim els polítics de Vic a Vic i els de Somoto a Somoto i invertíssim els pressupostos. Quins esbufecs faríem els ciutadans de Vic!
Però també he comparat els sous dels polítics dels dos ajuntaments, i la diferència continua essent abismal.
Sous dels polítics de Somoto (la dedicació de l’equip de govern sempre és, per llei, del 100%)
Alcalde: 251.222 córdobas anuals, equivalent a 8.972 euros.
Vicealcalde: 150.733 córdobas anuals, 5.383 euros.
Secretari del Concejo municipal: 100.489 córdobas anuals, 3.588 euros (a Nicaragua aquest càrrec es reserva a un polític durant els 4 anys de mandat).
Regidors tant de govern com d’oposició: 73.332 córdobas anuals, 2.619 euros.
Sous dels polítics de Vic (amb dedicació variable per poder justificar els sous que volen cobrar)
DEDICACIÓ SOU ANUAL
Alcalde 90% 70.200€
Regidor Urbanisme i Territori 90% 54.000€
Regidor Serveis i Règim Interior 90% 54.000€
Regidor Educació 80% 48.000€
Regidor Economia i Hisenda 50% 48.000€
Regidor Afers Socials i Ciutadania 50% 42.000€
Regidor Serveis 90% 50.000€
Regidor Serveis personals i comunitaris 90% 50.000€
Regidor Habitatge 63% 35.000€
Regidor Hisenda 32% 18.000€
Regidor Urbanisme 36% 20.000€
Regidor Esports 36% 20.000€
Regidor Promoció i Economia 45% 25.000€
Regidor Comerç i atenció barris 45% 25.000€
Regidor cap de l’oposició: 800 € cada mes
Regidors de l’oposició: uns 400 € cada mes
A Nicaragua els sous no els pot establir l’Ajuntament segons el seu criteri, com passa a Catalunya, sinó que vénen fitxats per la llei municipal i s’estableixen segons la categoria de l’ajuntament, és a dir, segons els habitants que té. Somoto té la categoria C.
A l’Ajuntament de Vic, durant aquesta legislatura, els polítics ja s’han augmentat dues vegades el sou i ho han justificat amb més dedicació, tot i que en la majoria de casos és la mateixa.
Dues curiositat: l’alcalde de Vic cobra un 87,22% més que l’alcalde de Somoto per gestionar el mateix nombre d’habitants i el sou dels polítics de Vic és més del 50% del pressupost total municipal de Somoto.
Ja suposo que algú em dirà que comparar els dos pressupostos és demagògic. És cert que els nivells de vida són diferents, però segurament les necessitats del ciutadans, com ara els serveis bàsics, ja tenen més aproximació. Algú ho posa en dubte? O és que no volem reconèixer que la diferència radica únicament en el fet d’haver nascut a Europa, i no a Nicaragua, a l’Amèrica Central o a qualsevol altre país empobrit, és a dir, que ha patit una explotació de recursos d’un altre país o països dels anomenats “rics”?
Cal explicar que és necessària una redistribució mundial dels recursos econòmics i socials? Que s’ha de combatre la corrupció política? Hi ha voluntat, realment, que es faci, o les coses ja estan bé com estan, sobretot per a nosaltres?
La realitat és que ara com ara a ells els toca immigrar, no tenen altre remei, si les condicions no milloren als seus països, i després pretenem negar-los els drets universals o humans com a persones.
Als polítics vigatans els convindria una cura d’humilitat i reconèixer que amb decisions com la de l’empadronament han obert un debat mal enfocat. Segurament ens cal el debat sobre la immigració i els drets i deures de la ciutadania, però no crec que l’haguem de deixar només en mans dels polítics, sinó que principalment cal la participació activa de la ciutadania, que n’ha de ser l’eix principal, el motor.
Per què els somnis no es poden convertir en realitat? Pel bé de l’honestedat democràtica, als polítics els aniria bé gestionar i conviure amb una realitat social que difícilment s’han pogut imaginar mai.
Aquest somni mai no es farà realitat i aquesta realitat sobre la superació de les injustícies socials, tant a Nicaragua com a Catalunya, continuarà essent un somni que ens ha d’estimular a lluitar per una redistribució justa dels drets universals de les persones.
Com a ciutadà empadronat a Vic he sentit que amb aquesta decisió municipal es menyspreaven els drets de les persones i crec que, a més, no hi havia cap programa polític, exceptuant, el de la Plataforma per Catalunya, que tots sabem de quin peu calça, que hagués plantejat el tema. Ja es veurà el benefici polític que n’hauran tret, perquè sembla una estratègia per prendre vots a la PXC, però val a dir que si aquests tres partits no són xenòfobs, aquests vots no els haurien d’interessar o, com a mínim, no aconseguits d’aquesta manera. Passi el que passi, Vic ha encetat un debat que posa a prova el delicat equilibri social de la ciutat i, de passada, val a dir que no ajuda gens a consolidar la feina de tantes i tantes entitats i persones que han fet possible que la convivència a la ciutat sigui un exemple.
L’altre dia se’m va acudir pensar què farien el polítics de Vic si haguessin de gestionar la vida social i política de Somoto, una ciutat amb un nombre molt similar d’habitants. Aquest pensament, o somni, em va dur a canviar els polítics de Vic pels de Somoto i els de Somoto pels de Vic.
Aquesta idea va madurar mentre comparava els pressupostos municipals i l’estructura salarial dels polítics d’un lloc i de l’altre per a l’any 2010.
Ajuntament de Vic: 41.081.928 € = 1.150.293.984 córdobas
Alcaldia de Somoto: 1.096.490 € = 30.701.742 córdobas
(1€ equival a 28 córdobas)
Algú es pot imaginar com gestionarien en Josep Ma Vila d’Abadal, en Xavier Solà, en Pep Burgaya, en Joan López i tot l’equip de govern municipal de Vic un pressupost de 1.096.490 €? No me’ls imagino quan els camperols els anessin a demanar diners per un “cajón” (taüt) per poder enterrar un familiar, els sol·licitessin medicines per un infant malalt, els truquessin al telèfon particular per demanar el vehicle municipal per traslladar un familiar a l’hospital des d’una comunitat llunyana del centre urbà o, simplement, els exposessin la necessitat d’aconseguir menjar, donades les condicions de greu sequera actuals, i així infinitat de demandes d’uns ciutadans l’anhel principal dels quals és poder aconseguir els diners per immigrar als països de l’anomenat “primer món” per sortir de la pobresa.
Els seria molt més fàcil al polítics de Somoto, Wilson Pablo Montoya, , Blanca Nubia Aráuz, Mauricio Lorente, Róger Cáceres, Amparo Reyes y Jairo López gestionar a Vic els 41.081.928 €, ja que estan acostumats a treure recursos de sota les pedres per apaivagar les necessitats més elementals dels 40.000 habitants de Somoto, si fa o no fa els mateixos que té Vic.
Segurament això seria massa complicat. Seria més fàcil que durant tres anys deixéssim els polítics de Vic a Vic i els de Somoto a Somoto i invertíssim els pressupostos. Quins esbufecs faríem els ciutadans de Vic!
Però també he comparat els sous dels polítics dels dos ajuntaments, i la diferència continua essent abismal.
Sous dels polítics de Somoto (la dedicació de l’equip de govern sempre és, per llei, del 100%)
Alcalde: 251.222 córdobas anuals, equivalent a 8.972 euros.
Vicealcalde: 150.733 córdobas anuals, 5.383 euros.
Secretari del Concejo municipal: 100.489 córdobas anuals, 3.588 euros (a Nicaragua aquest càrrec es reserva a un polític durant els 4 anys de mandat).
Regidors tant de govern com d’oposició: 73.332 córdobas anuals, 2.619 euros.
Sous dels polítics de Vic (amb dedicació variable per poder justificar els sous que volen cobrar)
DEDICACIÓ SOU ANUAL
Alcalde 90% 70.200€
Regidor Urbanisme i Territori 90% 54.000€
Regidor Serveis i Règim Interior 90% 54.000€
Regidor Educació 80% 48.000€
Regidor Economia i Hisenda 50% 48.000€
Regidor Afers Socials i Ciutadania 50% 42.000€
Regidor Serveis 90% 50.000€
Regidor Serveis personals i comunitaris 90% 50.000€
Regidor Habitatge 63% 35.000€
Regidor Hisenda 32% 18.000€
Regidor Urbanisme 36% 20.000€
Regidor Esports 36% 20.000€
Regidor Promoció i Economia 45% 25.000€
Regidor Comerç i atenció barris 45% 25.000€
Regidor cap de l’oposició: 800 € cada mes
Regidors de l’oposició: uns 400 € cada mes
A Nicaragua els sous no els pot establir l’Ajuntament segons el seu criteri, com passa a Catalunya, sinó que vénen fitxats per la llei municipal i s’estableixen segons la categoria de l’ajuntament, és a dir, segons els habitants que té. Somoto té la categoria C.
A l’Ajuntament de Vic, durant aquesta legislatura, els polítics ja s’han augmentat dues vegades el sou i ho han justificat amb més dedicació, tot i que en la majoria de casos és la mateixa.
Dues curiositat: l’alcalde de Vic cobra un 87,22% més que l’alcalde de Somoto per gestionar el mateix nombre d’habitants i el sou dels polítics de Vic és més del 50% del pressupost total municipal de Somoto.
Ja suposo que algú em dirà que comparar els dos pressupostos és demagògic. És cert que els nivells de vida són diferents, però segurament les necessitats del ciutadans, com ara els serveis bàsics, ja tenen més aproximació. Algú ho posa en dubte? O és que no volem reconèixer que la diferència radica únicament en el fet d’haver nascut a Europa, i no a Nicaragua, a l’Amèrica Central o a qualsevol altre país empobrit, és a dir, que ha patit una explotació de recursos d’un altre país o països dels anomenats “rics”?
Cal explicar que és necessària una redistribució mundial dels recursos econòmics i socials? Que s’ha de combatre la corrupció política? Hi ha voluntat, realment, que es faci, o les coses ja estan bé com estan, sobretot per a nosaltres?
La realitat és que ara com ara a ells els toca immigrar, no tenen altre remei, si les condicions no milloren als seus països, i després pretenem negar-los els drets universals o humans com a persones.
Als polítics vigatans els convindria una cura d’humilitat i reconèixer que amb decisions com la de l’empadronament han obert un debat mal enfocat. Segurament ens cal el debat sobre la immigració i els drets i deures de la ciutadania, però no crec que l’haguem de deixar només en mans dels polítics, sinó que principalment cal la participació activa de la ciutadania, que n’ha de ser l’eix principal, el motor.
Per què els somnis no es poden convertir en realitat? Pel bé de l’honestedat democràtica, als polítics els aniria bé gestionar i conviure amb una realitat social que difícilment s’han pogut imaginar mai.
Aquest somni mai no es farà realitat i aquesta realitat sobre la superació de les injustícies socials, tant a Nicaragua com a Catalunya, continuarà essent un somni que ens ha d’estimular a lluitar per una redistribució justa dels drets universals de les persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada