Enguany farà 12 anys que va començar la cooperació entre Vic i Somoto. És difícil definir totes les motivacions que van fer possible l’inici de la relació entre les dues ciutats, però n’hi hagué que crec que tingueren un pes especial.
D’una banda, les idees expressades per Manuel Maldonado, alcalde de Somoto entre 1997 i 2001, en els dos viatges que va fer a Vic, el primer l’any 1997 i l’altre, el 1998. D’altra banda, les ganes d’un grup de persones de Vic de trobar un model diferent de solidaritat i, encara, la voluntat decidida de l’Ajuntament de Vic i del seu alcalde aleshores, Jacint Codina.
Aquestes van ser, doncs, les motivacions, però hi havia també uns objectius clars:
- Potenciar el municipalisme per enfortir-lo com un camí democràtic i de distribució justa dels beneficis socials que la cooperació entre ajuntaments pot aportar.
- Renunciar a la intermediació de les ONGs per a la gestió dels recursos municipals.
- La participació de la societat civil com a valedora del compromís just en la distribució dels recursos i la renúncia a la gestió de fons públics.
Aquest model, com ja vaig esmentar en els escrits anteriors sobre Assomvic, està basat en dues vies, una d’institucional, establerta en convenis de quatre anys, i una altra de civil o ciutadana, que propicia l’agermanament civil entre dues entitats legalitzades a les dues ciutats, Assomvic-Somoto (Asociación Solidaria Somoto-Vic) i una altra a Vic, Assomvic-Vic (Agermanament Solidari Somoto-Vic).
La via institucional
En aquest escrit explicitaré els resultats de la relació institucional entre Vic i Somoto. La podem dividir en dues etapes:
·Primera etapa: abans de l’huracà Mitch (1997- 1998)
·Segona etapa: convenis de col·laboració entre les dues alcaldies (1999-2009)
En aquesta segona etapa es van signar tres convenis i una pròrroga del segon:
·Primer conveni (1999-2002)
·Segon conveni (2003-2006)
·Pròrroga del segon conveni (2007)
·Tercer conveni (2008-2009)
En els convenis es definien les línies d’actuació, basades principalment en la descentralització i en la participació. Aquests convenis, per tant, s’allunyaven dels models assistencialistes, clientelistes i caritatius, models als quals, per desgràcia, encara avui donen suport moltes organitzacions i institucions. Es buscava, doncs, la participació dels beneficiaris, tant amb la participació personal o comunitària com mitjançant els anomenats “fondos revolventes” (fons que s’han de tornar sense interès i que, un cop tornats, es deixen a altres persones, de manera que amb el mateix import inicial es beneficien diferents persones successivament), amb la dona com a ben
eficiària principal. També es va buscar la participació de la Diputació de Barcelona, que ha donat suport a projectes tant de la societat civil de Vic com de l’Ajuntament de Vic.
Principals projectes:
· Projectes d’habitatges (d’autoconstrucció o mitjançant “fondo revolvente”)
· Projectes socials (menjadors alimentaris per a nens, persones grans i dones embarassades, amb la col·laboració
de les famílies beneficiàries).
· Projectes de desenvolupament econòmic (Impuls i promoció dels projectes entre les dones de sectors de població menys afavorits. Mètode: “fondo revolvente”).
Els resultats, desconeguts per a la majoria de ciutadans de Somoto per manca de divulgació, es resumeixen a continuació:
·Projectes d’habitatges: 430 habitatges (235 en zona urbana i 195 en zona rural) i 31 casos de millora de coberta.
·Projectes socials: 3.340 persones beneficiades, 1.450 en zona urbana i 1.890 en zona rural.
·Projectes de desenvolupament econòmic per a dones: 251 famílies beneficiades entre les zones urbana i rural.
En els dos primers convenis es destinava un 90% de la partida pressupostària del 0,7% a projectes de cooperació a Somoto.
Al tercer conveni, s’hi ha destinat un 60% del total de la partida.
En total s’ha col·laborat en 38 projectes de diferents àmbits
D’una banda, les idees expressades per Manuel Maldonado, alcalde de Somoto entre 1997 i 2001, en els dos viatges que va fer a Vic, el primer l’any 1997 i l’altre, el 1998. D’altra banda, les ganes d’un grup de persones de Vic de trobar un model diferent de solidaritat i, encara, la voluntat decidida de l’Ajuntament de Vic i del seu alcalde aleshores, Jacint Codina.
Aquestes van ser, doncs, les motivacions, però hi havia també uns objectius clars:
- Potenciar el municipalisme per enfortir-lo com un camí democràtic i de distribució justa dels beneficis socials que la cooperació entre ajuntaments pot aportar.
- Renunciar a la intermediació de les ONGs per a la gestió dels recursos municipals.
- La participació de la societat civil com a valedora del compromís just en la distribució dels recursos i la renúncia a la gestió de fons públics.
Aquest model, com ja vaig esmentar en els escrits anteriors sobre Assomvic, està basat en dues vies, una d’institucional, establerta en convenis de quatre anys, i una altra de civil o ciutadana, que propicia l’agermanament civil entre dues entitats legalitzades a les dues ciutats, Assomvic-Somoto (Asociación Solidaria Somoto-Vic) i una altra a Vic, Assomvic-Vic (Agermanament Solidari Somoto-Vic).
La via institucional
En aquest escrit explicitaré els resultats de la relació institucional entre Vic i Somoto. La podem dividir en dues etapes:
·Primera etapa: abans de l’huracà Mitch (1997- 1998)
·Segona etapa: convenis de col·laboració entre les dues alcaldies (1999-2009)
En aquesta segona etapa es van signar tres convenis i una pròrroga del segon:
·Primer conveni (1999-2002)
·Segon conveni (2003-2006)
·Pròrroga del segon conveni (2007)
·Tercer conveni (2008-2009)
En els convenis es definien les línies d’actuació, basades principalment en la descentralització i en la participació. Aquests convenis, per tant, s’allunyaven dels models assistencialistes, clientelistes i caritatius, models als quals, per desgràcia, encara avui donen suport moltes organitzacions i institucions. Es buscava, doncs, la participació dels beneficiaris, tant amb la participació personal o comunitària com mitjançant els anomenats “fondos revolventes” (fons que s’han de tornar sense interès i que, un cop tornats, es deixen a altres persones, de manera que amb el mateix import inicial es beneficien diferents persones successivament), amb la dona com a ben
eficiària principal. També es va buscar la participació de la Diputació de Barcelona, que ha donat suport a projectes tant de la societat civil de Vic com de l’Ajuntament de Vic.Principals projectes:
· Projectes d’habitatges (d’autoconstrucció o mitjançant “fondo revolvente”)
· Projectes socials (menjadors alimentaris per a nens, persones grans i dones embarassades, amb la col·laboració
de les famílies beneficiàries).· Projectes de desenvolupament econòmic (Impuls i promoció dels projectes entre les dones de sectors de població menys afavorits. Mètode: “fondo revolvente”).
Els resultats, desconeguts per a la majoria de ciutadans de Somoto per manca de divulgació, es resumeixen a continuació:
·Projectes d’habitatges: 430 habitatges (235 en zona urbana i 195 en zona rural) i 31 casos de millora de coberta.
·Projectes socials: 3.340 persones beneficiades, 1.450 en zona urbana i 1.890 en zona rural.
·Projectes de desenvolupament econòmic per a dones: 251 famílies beneficiades entre les zones urbana i rural.
En els dos primers convenis es destinava un 90% de la partida pressupostària del 0,7% a projectes de cooperació a Somoto.
Al tercer conveni, s’hi ha destinat un 60% del total de la partida.
En total s’ha col·laborat en 38 projectes de diferents àmbits
Tots els projectes havien de ser elaborats i executats per l’Alcaldia de Somoto, d’acord amb les necessitats previstes en el Pla Estratègic Municipal de Somoto, fet amb la participació de la ciutadania. Posteriorment, l’Ajuntament de Vic els supervisava i el Ple municipal els aprovava. La idea era que l’Ajuntament de Vic no imposés ni els projectes ni uns criteris diferents dels que s’havien marcat com a prioritaris a Somoto. El Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, com a supervisor, en feia el seguiment, la supervisió i l’avaluació mitjançant l’oficina que té a Managua. Això tenia un cost del 10% de l’import total del projecte.
L’Ajuntament de Vic, amb la presència el dia de la inauguració de l’actual alcalde de Somoto, Wilson Pablo Montonya, va fer una exposició explicativa d’aquests 12 anys de col·laboració. Els resums i les xifres que s’hi exposaren m’han servit de base per fer aquest escrit. Cal remarcar que el model de cooperació entre Vic i Somoto ha intentat defugir sempre del protagonisme de la ciutat de Vic. És a dir, no s’ha personalitzat mai ni en l’alcalde, ni en els politics, ni en cap dels ciutadans de Vic que han col·laborat en l’agermanament civil, perquè els agraïments, el reconeixement personalitzat, els noms de carrers o de plaques en edificis institucionals a Somoto no calen, si la solidaritat és sincera. S’ha de tenir sempre present que la cooperació es fa amb els impostos dels ciutadans, en aquest cas de Vic, no amb els diners dels polítics, que moltes vegades difonen erròniament la idea que l’ajuda arriba gràcies a ells.
La solidaritat, en definitiva, no pot ser mediàtica, si es vol que sigui ètica, i ningú no se’n pot atorgar el mèrit ni utilitzar-la com a element de projecció personal.
En Manuel Maldonado, l’impulsor d’aquest model d’agermanament, defineix la solidaritat “com el sentiment d’una persona o d’un grup de persones que, moguts per la justícia social, intenten millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides"
L’Ajuntament de Vic, amb la presència el dia de la inauguració de l’actual alcalde de Somoto, Wilson Pablo Montonya, va fer una exposició explicativa d’aquests 12 anys de col·laboració. Els resums i les xifres que s’hi exposaren m’han servit de base per fer aquest escrit. Cal remarcar que el model de cooperació entre Vic i Somoto ha intentat defugir sempre del protagonisme de la ciutat de Vic. És a dir, no s’ha personalitzat mai ni en l’alcalde, ni en els politics, ni en cap dels ciutadans de Vic que han col·laborat en l’agermanament civil, perquè els agraïments, el reconeixement personalitzat, els noms de carrers o de plaques en edificis institucionals a Somoto no calen, si la solidaritat és sincera. S’ha de tenir sempre present que la cooperació es fa amb els impostos dels ciutadans, en aquest cas de Vic, no amb els diners dels polítics, que moltes vegades difonen erròniament la idea que l’ajuda arriba gràcies a ells.
La solidaritat, en definitiva, no pot ser mediàtica, si es vol que sigui ètica, i ningú no se’n pot atorgar el mèrit ni utilitzar-la com a element de projecció personal.
En Manuel Maldonado, l’impulsor d’aquest model d’agermanament, defineix la solidaritat “com el sentiment d’una persona o d’un grup de persones que, moguts per la justícia social, intenten millorar les condicions de vida de les persones més desfavorides"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada